“La carn de poltre és una de les més saludables i és tendència”

El preu dels poltres, després de la crisi de les vaques boges, va caure en picat i no es recuperava. Aleshores el sector no tenia cap ajut. La Generalitat la va reconèixer com a raça el 2008, any en què també es va fundar la federació. Ara, tots els ramaders estem units en set associacions: Ripollès, els dos Pallars, Val d’Aran, Alt Urgell, Cerdanya i Alta Ribagorça, que formen Fecapi. Som 430 socis ramaders, que produïm vora 3.200 poltres anualment.

Sí, aquí teníem l’euga catalana, i al començament del segle XIX van anar a buscar races franceses per encreuar-les. Aquests animals treballaven al camp fins a l’arribada del tractor. Després, aquests cavalls es van continuar encreuant per a destinar-los a fer carn de consum.

Sí, però no tenen res a veure. Aleshores, es mataven els cavalls vells, que havien treballat molts d’anys, i la carn era fibrosa. És com si en lloc de vedella mengessis una vaca vella. Malgrat això, encara trobes gent que diu que li agrada la carn de cavall. En aquell temps, ja se sabia que era molt més saludable que la resta de carns, amb grans aportacions de ferro. A les embarassades i als anèmics, els feien menjar extracte de carn de cavall, que s’elaborava amb unes premses específiques.

No té res a veure amb les vaques. Els poltres han de mamar de la mare, perquè si no és així no viuen o costa molt. La gestació és d’onze mesos i pareixen entre febrer i maig. Pasten amb les mares i al juny se’n van als prats de muntanya fins al novembre. Tots han estat vora vuit mesos mamant de les mares i pasturant i bevent aigua a l’alta muntanya. A Catalunya, no hi ha cap granja en règim intensiu de poltre.

De fet, havíem notat que la carn tenia un sabor com de sardina quan els sacrificàvem, i vam voler fer l’estudi per saber més sobre el nostre producte. Durant un any, amb l’IRTA hem agafat mostres de poltre de tot el Pirineu. Les pastures fan que la carn sigui molt rica en omega 3. Les analítiques en mostren uns nivells altíssims respecte de la resta de carns: si la vedella en té en un índex de l’1,5%, el poltre baixat de la muntanya arriba al 27%. Un cop entren a l’engreix, on estan dos o tres mesos, queden en valors del 15%.

El fre cultural existeix, però és recent. Hi ha gent que no la vol menjar, perquè munta a cavall. Bé, jo també ho faig, però els uns són per muntar i els altres, per menjar. La gent d’aquestes valls del Ripollès estem acostumats a anar a fires de ben petits i a veure’ls com a carn. Ara bé, el principal fre comercial és la delicadesa de la carn: aquestes grans aportacions de ferro i omega 3 en provoquen l’oxidació amb més facilitat que les altres carns. No madura, sinó que es podreix a partir del desè dia de ser a la cambra frigorífica.

Sí, però l’oxidació no l’atures ni que la congelis. Ara bé, per a nosaltres, que sigui tan delicada és un avantatge, perquè també significa que és molt saludable. I és tendència.

Amb els resultats d’aquest estudi de l’IRTA, si aconseguim fons per a promoció, serà molt positiu. També és cert que, aquests dos darrers anys, el preu s’ha duplicat respecte a quatre anys enrere i ara venen els poltres a 600 euros.

Com sempre, la resta del món coneixen abans que nosaltres la qualitat de la carn de poltre. Per exemple, a Itàlia, que n’és un gran consumidor, i al Japó, que ha entrat en el mercat i importa carn de poltre de França en avions, el que val una fortuna. A Àustria tampoc no se n’havia consumit mai, i ara, sí. El poltre del Pirineu no s’exporta directament, però els grans engreixadors que compren al Pirineu sí que el venen a Itàlia i a la resta del món, viu i en canals.

No, perquè és una inversió lenta. Una euga es cobreix al tercer any i pareix al següent. Hauria de créixer? Sí, però amb moderació, perquè no passi com amb el porc, que està industrialitzat. En canvi, el poltre conserva el paisatge de muntanya i col·labora en la prevenció d’incendis. Fa dos anys que ens han retallat força els ajuts i, si no fos pels preus actuals, no seria sostenible.