“Patim una pèrdua de coneixement perquè no hi ha ocupació”

Des del 2011 les Terres de l’Ebre han perdut 10.000 habitants, mentre que entre el 2001 i el 2011 la població es va incrementar en 30.000 persones. Amb tot, durant el període de creixement, la població autòctona es va reduir, igual que ara, i a més s’hi suma la marxa dels immigrants. El problema de fons és que els joves marxen a estudiar fora i no tornen, patim una pèrdua de coneixement. I aquesta pèrdua és perquè no hi ha ocupació, tenim un model econòmic molt pobre que requereix mà d’obra intensiva, barata i sense formació.

No, el model de desenvolupament econòmic continua sent el mateix i reproduïm el mateix esquema. De fet, l’índex d’ocupació al sector de la construcció torna a créixer, se situa a l’entorn del 13%. A les Terres de l’Ebre patim un envelliment de la població i això és un problema que s’agreujarà. L’administració hauria de fer alguna cosa per impulsar el territori però no adopta cap mesura.

Sí, perquè l’administració no accepta propostes que comporten una obligatorietat encara que siguin propostes consensuades des del territori. No hi ha un concepte global de com fer créixer l’economia de les Terres de l’Ebre.

Nosaltres hem dit que no participarem en cap més reunió fins que no canvien el reglament de composició. És un òrgan assessor de l’administració i la majoria de membres són representants de l’administració. Els diners que arriben al territori es reparteixen en funció de parcel·les de poder i la seua eficiència és molt limitada perquè no hi ha una proposta conjunta. O es fan projectes en l’àmbit de les Terres de l’Ebre o no ens en sortirem, això no vol dir que s’hagin de fer projectes homogenis però sí que tinguen sinergies entre si i que la inversió que es faci per empènyer l’economia busque la creació de valor afegit.

Els empresaris, sobretot aquells que vulguin canviar el model productiu. Hi ha una part de l’empresariat que no entén que la col·laboració implica més beneficis per a tots.

La reserva de la biosfera és un valor que no s’acaba d’explotar, hi ha algunes empreses que porten el segell però a més de la garantia que els productes es produeixen aquí caldria avaluar en quines condicions es produeixen i quins contractes tenen els seus treballadors.

Les condicions laborals dels treballadors del sector dels cítrics, per posar un exemple, són nefastes. Hi ha grans empreses que es dediquen a la collita, una altra empresa envasa, una altra comercialitza... El conflicte, no el genera el pagès sinó totes aquestes empreses que no estan regularitzades, on treballa molta gent amb certa temporalitat. No podem apostar per una producció de grans quantitats perquè això ja ho fan a altres llocs del món i més barat, cal donar un valor afegit a la producció. I passa el mateix al sector turístic.

No hi ha noves implantacions industrials, l’administració ha de lluitar per aconseguir que s’instal·len empreses a les Terres de l’Ebre.

En aquell moment ningú plantejava que l’eix de l’Ebre passaria soterrat per Tortosa, sinó que havia d’anar pel costat de les naus de Lear. L’actuació no s’ha fet, però ara les naus han perdut valor perquè l’accés és molt complicat. Si ja era difícil que alguna indústria s’hi interessés, ara és impossible.

Es van millorar els polígons però hi ha hagut certa incapacitat d’aprofitar les inversions.

És una comarca en risc, esperem que si es posa en marxa l’impost nuclear el repartiment no es faci de la mateixa manera que s’ha fet amb els diners de la nuclear, sinó que s’aposte per projectes territorials. Cal una planificació global basada en criteris tècnics, no polítics.