L’aigua de Vilajuïga tornarà a brollar aquest estiu

Amb el grup Grifols, l’aigua mineral de Vilajuïga torna als orígens, ja que només s’embotellarà una línia de producte: l’aigua amb la gasificació natural que ja porta quan s’extreu dels pous del recinte de la planta. En l’última etapa, el grup Copcisa –que va adquirir la planta el 2011– havia posat al mercat una segona línia amb gasificació afegida, que ja no es farà. La declaració d’aigua mineromedicinal de l’aigua de Vilajuïga es va produir el 15 de juliol del 1904. Sis famílies empordaneses es van unir, empeses per Ramon Margineda, per crear Sociedad Civil de Aguas Minerales de Vilajuïga, Martí Badosa y Cía, per comercialitzar una aigua mineral que van elogiar Salvador Dalí i Josep Pla.

Amb filials pròpies en 30 països i una plantilla de 14.700 persones (un 73% de les quals als Estats Units), la companyia catalana Grifols és una multinacional líder en el sector de la investigació, el desenvolupament, la fabricació i la comercialització de medicaments derivats del plasma, sistemes de diagnòstic clínic i especialitats farmacèutiques d’ús hospitalari. El 2015, el grup tenia una facturació de 3.934,6 milions d’euros, amb més del 94% dels ingressos generats en mercats internacionals, sobretot als Estats Units i al Canadà, on es generen el 64% de les vendes. Un 17% del negoci és a la UE i un 16%, en altres zones. Creada el 1940, Grifols cotitza a la borsa des del 2006.

No hi ha relació directa entre un grup farmacèutic i una aigua mineral, però Joan Fornós ho matisa. La companyia Grifols es va crear el 1940, però té una trajectòria que arrenca a principis del segle XX, la mateixa època en què va néixer Aigües Minerals de Vilajuïga. Van ser uns anys en què les primeres activitats científiques s’obrien camí, però encara es confonien, per exemple, amb les qualitats curatives que s’atribuïen a les aigües “mineromedicinals”, com la de Vilajuïga, que es comercialitzaven a les farmàcies. Segons Fornós, però, aquest no va ser el motiu pel qual Grifols es va interessar per Aigües Minerals de Vilajuïga. “Tot es va activar amb la notícia del tancament. Això ens va despertar un interès que es va consolidar veient la trajectòria d’una planta que existeix des del 1904 i que forma part de l’ànima i de la història d’aquest poble, de l’Empordà. A Grifols aquest projecte sedueix; totes les àrees s’hi impliquen i s’ho agafen seriosament”, diu el director. Fornós també recalca la “cordial complicitat” dels veïns i l’Ajuntament de Vilajuïga, no tant per l’impacte econòmic que pugui suposar el projecte, sinó pel que significa per a la història del poble. Quan li preguntem si Aigües de Vilajuïga és la quota “altruista” de Grifols o si es ve aquí per fer negoci, Fornós respon que és una mica tot, “un projecte cultural i comercial alhora”. I quin pressupost suposarà aquesta inversió per a Grifols? “Un pressupost entusiasta”, es limita a indicar –amablement, però amb clara voluntat de discreció– el directiu. El negoci de Grifols és el que és i està consolidat; venir a Vilajuïga és un experiment nou per a la multinacional i un projecte que tothom té molt d’interès que funcioni bé pel que fa a la gestió, al producte i a l’assentament al territori. “Som una indústria farmacèutica; estem avesats a aquesta mena d’instal·lacions i tenim unitat d’enginyeria pròpia. Des del punt de vista d’una indústria farmacèutica, és una feina senzilla, i estem acostumats a fer les coses bé. Volem recuperar l’esperit de fa cent anys per projectar l’empresa cent anys més”, diu Fornós.