La Xina adverteix a Trump que es defensarà si engega una guerra comercial
Afirma que prendrà “les mesures necessàries” si els EUA graven els seus productes
La Unió Europea, Mèxic i el Canadà també es plantegen represàlies
El govern xinès va advertir, ahir, al president dels Estats Units (EUA), Donald Trump, que no es quedarà de braços plegats si Washington llança una guerra comercial i que prendrà “les mesures necessàries” per defensar els seus interessos, va afirmar en roda de premsa Zhang Yesui, portaveu del ple de la Assemblea Nacional Popular (ANP), el poder legislatiu. Zhang va avisar també Washington que “les polítiques basades en judicis o presumpcions equivocades danyaran les relacions i portaran conseqüències que enlloc voldria veure”.
Aquestes manifestacions del responsable xinès van arribar després que Trump anunciés, aquesta setmana, que el seu govern imposarà aranzels a la importació d’acer i alumini i manifestés que les guerres comercials “són bones”. Zhang va recordar que el volum total d’intercanvis comercials entre les dues potències econòmiques va representar més de 580.000 milions de dòlars el 2017, de manera que “és natural que hi hagi algunes friccions”.
No obstant això, va insistir que la cooperació és l’única sortida a aquestes diferències i va posar com a exemple la visita que, aquesta setmana, ha fet a Washington el principal assessor econòmic del govern xinès, Liu He, per entaular una sèrie de reunions amb responsables de l’executiu nord-americà. “És important que les dues parts percebin les intencions estratègiques recíproques de forma correcta i amb ment oberta”, va recalcar Zhang en la roda de premsa prèvia a l’obertura, avui dilluns, del plenari anual de l’ANP, que acabarà el 20 de març que ve.
En el context comercial, el mateix Zhang Yesui va afirmar també que la Xina treballarà en una nova llei per “promoure i protegir la inversió estrangera al país”, amb l’objectiu de fomentar l’obertura de la seva economia.
Preocupació de May
La primera ministra britànica, Theresa May, va expressar, ahir, al president nord-americà la seva “profunda preocupació” per la seva intenció d’imposar aranzels a les importacions d’acer i alumini, i va esmentar que “una acció multilateral és l’única manera de resoldre el problema de l’excés de capacitat”, segons va assenyalar una portaveu del número 10 de Dowing Street.
El director d’UK Steel, l’associació britànica del sector siderúrgic, Richard Warren, ha advertit que l’increment dels aranzels pot tenir “impacte” en l’economia del Regne Unit. Segons dades del govern britànic, la indústria de l’acer va generar uns 1.796 milions d’euros l’any 2016, que representen un 0,1% de l’economia britànica.
Per la seva banda, el primer ministre australià, Malcolm Turnbull, va defensar, ahir, el lliure comerç i el seu govern tracta d’aclarir si Austràlia serà eximida dels aranzels anunciats.
Guerra comercial
A més a més, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha afirmat que els aranzels poden danyar també l’economia nord-americana, alhora que la Unió Europea, el Canadà i Mèxic es plantegen represàlies, cosa que podria desencadenar una veritable guerra comercial.
Trobada entre el president dels EUA i Netanyahu
El president Donald Trump es reunirà, avui, a la Casa Blanca amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que assistirà a Washington a la conferència anual del principal grup de pressió jueu als EUA, l’Aipac. Els dos mandataris abordaran el programa nuclear de l’Iran i els avenços en el procés de pau amb els palestins, que intenta impulsar l’administració nord-americana.
Netanyahu viatja en un dels millors moments de les relacions entre les dues administracions. Va ser en la trobada de l’Aipac del 2016 en què Trump va anunciar, en campanya electoral, el trasllat de l’ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem, que farà efectiu aquest any, malgrat l’oposició que ha generat entre els palestins.
Dimarts, Netanyahu farà un discurs a la conferència de l’Aipac, quan alguns analistes alerten de la pèrdua de suport per a Israel entre els demòcrates dels EUA, com va revelar una enquesta segons què només el 27% dels votants empatitza més amb Israel que amb Palestina.