“Allò que feu a l’estiu i que tant us agrada, podeu fer-ho tot l’any”

Aquesta és la idea. És que no té sentit que quan arriba l’11 de setembre i els nens comencen el col·legi tothom deixi d’anar al mar. Una de les coses que té la Ràpita, junt amb un paisatge i un clima fabulosos, és que reuneix unes condicions magnífiques per fer activitats nàutiques durant tot l’any. A diferència del que passa a altres llocs, aquí practicament és estiu tot l’any. El missatge que volem difondre és aquest: allò que feu a l’estiu i que tant us agrada, ho podeu fer tot l’any.

Les condicions que es donen dins de la badia són un privilegi molt difícil d’igualar. Les onades sempre són baixes. La serra del Montsià tapa el vent del nord, el mestral, i això és gairebé exclusiu de la Ràpita. Jo visc al Poblenou del Delta i els dies de vent la diferència és notable perquè la Ràpita queda a recer. El que aquí anomenem la mar de fora, és a dir, la mar de l’altre costat del Trabucador, hi ha dies que té unes onades terribles i en canvi la badia és una bassa d’oli.

Realment, hem de fer que la gent conegui les possibilitats de les activitats nàutiques a aquesta zona. Si ho aconseguim, l’activitat a la badia es multiplicarà. El que passa amb les activitats nàutiques és que és un món que ha canviat molt en poc temps. La tecnologia ha estat clau per fer aquesta evolució i avui sortir al mar és accessible a gent de totes les condicions. Temps enrere, quan passava l’estiu el mar només era per a gent capaç de fer surf d’estel o activitats d’alta exigència física. Actualment les possibilitats s’han multiplicat i tens des del lloguer d’embarcacions sense titulació fins al caiac o el surf de rem. Un bon exemple és el que ha passat amb el surf de vela. Calia ser un superhome i tenir un punt d’obsessionat per dominar-lo amb destresa però avui en dia les planxes i les veles s’han fet més manejables i s’ha simplificat fins al punt que, en un parell d’hores, ja tens resultats.

És com el que va passar amb l’esquí a partir de la instal·lació de telecadires. Abans, per baixar esquiant per la neu, calia que, primer, pugessis a peu la muntanya. Només els molt aventurers eren capaços de fer-ho. L’evolució va fer-ho molt més accessible per a tothom. Amb les activitats nàutiques passa el mateix.

Això també ha canviat molt. El que passava abans és que l’única manera d’accedir a les activitats del mar era a través dels clubs nàutics. Només en aquest tipus d’instal·lacions es donaven tots els condicionants per poder accedir al mar i, com que els clubs havien hagut de fer inversions i tenien uns costos, ho repercutien en els socis i usuaris. Això ja no és així. A més, el preu dels materials també s’ha normalitzat i s’ha fet més assequible. Hi ha més competència i això s’ha notat en els preus. En aquest sentit, una peça fonamental és el vestit de neoprè. Si anéssim a esquiar amb texans es faria tan incòmode que poca gent voldria esquiar. El paper que juguen a la neu els pantalons tècnics i les jaquetes, al mar el juga el neoprè. Aporta una comoditat i unes prestacions que no tenen res a veure amb el material que s’usava antigament i que era car, rígid i incòmode.

És cert que necessitem moltes més places hoteleres perquè els apartaments turístics tampoc no són una solució. Però per atraure inversió cal que l’inversor vegi que hi ha gent més enllà de juliol i agost.

Ens enfoquem molt a atraure el turisme familiar. La nostra badia és tan calmada que dona moltes opcions amb un nivell altíssim de prestacions de seguretat. Tenim un públic proper que hem de fer venir i el gran mercat és Barcelona. Tampoc no renunciem al públic internacional, hi ha turisme que es mou per les activitats nàutiques. El que volem és aprofitar el nostre recurs natural per posar-lo al servei de l’usuari.