“Hem passat de tenir atur molt alt a tenir una manca de personal”

Sis anys. N’era vicepresidenta fins que en Joan Rovira va tenir un problema de salut i va fer un pas al costat. No en tenia vocació però ho vaig fer per acabar el mandat i vaig veure que estant-hi dos anys o tres hi ha molt poc temps per desenvolupar els projectes. Per això m’hi vaig tornar a presentar. Estic molt a gust amb l’equip i disfrutant. Som una associació relativament petita, amb 100 socis representant les empreses de la comarca amb una estructura molt petita i ens repartim la feina. Des que vam entrar i sacsejar una mica l’associació hem intentat fer projectes nous, que fos molt més un punt de trobada per a les empreses, i intentem ser sensibles a novetats de caire legislatiu, de tendències o el que sigui. També hi ha el vessant de “lobby”, entre cometes, per transmetre les necessitats de les empreses i del territori a l’administració.

La frase va sortir d’una reunió del comitè. Som molt propers i la idea de patronal és una mica del segle XX. Tenim de socis empreses molt petites i les grans de la comarca i, a més, no donem cap servei. Va haver-hi un debat estratègic sobre què volíem fer i es va decidir no donar-ne per no entrar en competència amb els nostres socis. Vam entendre que no havíem d’entrar en la dinàmica de tenir una estructura, sinó que ens havíem de limitar a donar tota la informació quant a novetats, punt de trobada i defensa dels interessos.

Des de les infraestructures, ja que la fibra òptica no arriba a tots els polígons, fins a les ferroviàries, la C-17... Encara que sigui picar pedra, com en el cas del tren, es tracta d’incidir, donar l’opinió i reivindicar. Hi pot haver problemes puntuals per a les petites empreses i nosaltres els podem donar més força. I en l’àmbit territorial també hi ha el tema de la formació professional. S’ha acabat la crisi econòmica, les empreses comencen a créixer i hi ha una manca de gent formada per entrar a treballar a les empreses, de graus mitjans, de peonatge i de carreres universitàries tècniques. Som socis de Creacció, l’oficina de promoció econòmica de la comarca, i amb ells i el Consell Comarcal, que lidera una taula de formació professional, estem intentant posar tot el que podem perquè aquesta necessitat se solucioni. Hem passat de tenir un atur molt alt a tenir una manca de personal en tots els àmbits, formats i no formats. També estem en una taula de turisme, perquè tenim molts valors culturals, gastronòmics i paisatgístics que estan poc explotats.

El nombre més gran en facturació i treballadors és l’agroalimentària, des de la indústria càrnia fins a la que processa. Després, la metal·lúrgica i la de serveis. Som una comarca molt dinàmica, perquè quan un tipus d’indústria ha entrat en crisi s’ha transformat i no hi ha hagut grans èxodes de treballadors. Va passar amb el tèxtil i la pelleteria cap a l’agroalimentària, que funciona i té dos reptes. El primer és l’ecològic, s’hi treballa molt seriosament, i després hi ha el puntual, i que no pot tacar el bon nom de tot el sector, que és el de les cooperatives. Subratllar que quan sortim als mitjans per això no s’ha de posar al mateix sac a tothom, perquè ens consta que hi ha gent que està fent molt bé la feina. Les empreses de la comarca han fet els deures i són molt exportadores.

Depèn de cada empresa. Si tens consumidor o no el tens i, si en tens, depèn d’on el tinguis. Tenim percepcions de tot tipus. El que venia molt a Espanya pot haver tingut problemes, però com ja va passar una època amb el cava, que es van dedicar a exportar, la gent s’espavila i busca altres mercats.

Fa poc vam fer una xerrada i una de les conclusions a la qual vam arribar és que en el món de l’empresa i els càrrecs directius, en moltes de familiars hi ha moltes dones perquè s’hi arriba. En l’àmbit de professionals és més complicat, les coses han anat canviant, però a poc a poc. Passa que les dones en una època de la nostra vida tenim prioritats diferents, i mentre en algunes empreses no es valori que la dedicació en hores és un valor molt potent, això ens perjudicarà. La legislació hauria d’equiparar home i dona, i després s’ha de treballar la conciliació familiar. Quan la dona pugui triar lliurement què vol fer, ja veurem què passa. A la universitat, fins a doctorats, hi ha una majoria de dones.