Entitats civils s’uneixen per defensar drets i institucions

Una plataforma d’organitzacions de la societat civil, sindicats i ONG s’han aplegat en el que han batejat com a Espai Democràcia i Convivència a fi de reivindicar i defensar les institucions de Catalunya, les llibertats dels ciutadans i alhora fomentar la convivència i la cohesió social, uns valors que consideren que són vulnerats, bloquejats o amenaçats arran dels últims esdeveniments polítics. Aquesta reivindicació, que segons els seus portaveus “no descarta cap forma pacífica de mobilització”, però que en principi no preveu una vaga general, tindrà un punt àlgid durant la manifestació que convocaran al passeig de Gràcia de Barcelona per al dia 15 d’abril, coincidint amb els sis mesos que els Jordis són a la presó. Una marxa que encara no té lema perquè es vol invocar la màxima unitat i transversalitat en una resposta “pacífica i ferma”.

La plataforma, presentada ahir a la premsa juntament amb el seu manifest fundacional, adreçat a totes les institucions espanyoles i europees, és impulsada per onze entitats, entre les quals hi ha des de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural fins als sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, passant per la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Moltes de les entitats provenen de l’embrió que va ser la Taula per la Democràcia, creada l’any passat i que incloïa, per exemple, algunes organitzacions empresarials, i que al seu torn era hereva del Pacte Nacional pel Referèndum.

Tot i l’absència inicial d’algunes organitzacions, els promotors de la nova plataforma es van mostrar oberts a sumar adhesions d’un ampli espectre d’entitats per esdevenir un espai “transversal”, que reconegui la “pluralitat i la diversitat de la societat catalana”, en paraules de Javier Pacheco, secretari general de CCOO. “Representem el teixit associatiu com a xarxa de vertebració d’un marc de construcció i convivència des de la pluralitat i la diversitat”, va remarcar Pacheco, i hi va afegir que, més que “un lobby de pressió, l’Espai Democràcia i Convivència el que vol és influir i aplegar el màxim d’adhesions”.

El seu homòleg a la UGT, Camil Ros, va posar l’accent en el fet que, si a la tardor la resposta abordava l’àmbit de drets i llibertats, ara cal sumar-hi “la necessitat de recuperar la convivència i la cohesió social”. “No necessitem judicis ni sentències –va agregar Ros–, sinó política en el bon sentit de la paraula, i que es pugui dialogar, votar i trobar solucions”, amb l’objectiu de recuperar, salvant les distàncies en el temps i les circumstàncies, “l’esperit del 10-J” quan es va crear una forta unitat popular davant la retallada de l’Estatut.

Per la seva banda, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, creu que calen espais transversals per demostrar que aquest és un país de “grans consensos, un sol poble”, i que, encara que els integrants defensin coses diferents, “compartim el que volem que sigui la societat catalana en la seva pluralitat”.

“Per garantir una bona convivència, cal democràcia”, va proclamar Pep Cruanyes, vicepresident de l’ANC, que va puntualitzar que tant la declaració universal dels drets humans com totes les disposicions internacionals en aquest sentit defensen els drets individuals i col·lectius, “però també els drets polítics, econòmics i socials”. Per Cruanyes, “l’Estat espanyol està incomplint tots aquests mandats quan posa en perill la llibertat d’expressió, d’associació, el dret de sufragi i de representació”.

Finalment, Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives, i Àlex Casanovas, de l’Associació d’Actors i Directors, van recordar que una de les voluntats de l’Espai Democràcia i Convivència és “passar de ser reactius a constructius” i esdevenir “una àgora de debat i accions noves”, des d’on, en paraules de Jordi Giró, de la Confederació d’Associacions de Veïns, reclamar “respostes polítiques i no repressives als problemes polítics” i interpel·lar no sols les institucions catalanes sinó especialment les de l’Estat i les europees perquè “trobin espais de diàleg”.