“Per què creuen que els transgènics no són segurs? Perquè ho diu Greenpeace”

Estic molt enfadat per aquesta actitud tan boja d’alguns contra els cultius transgènics. Les proves científiques ens diuen que són segurs. Res no indica que no ho siguin. Per als científics, fins i tot són més segurs que els cultius tradicionals.

Hem de resoldre la necessitat d’aliments als països en vies de desenvolupament. Uns aliments que són també medicaments, perquè si no tens res per menjar, et mors. Aquest és el meu argument per defensar els cultius transgènics.

Perquè l’oposició de Greenpeace i dels partits anti transgènics és molt forta. Per això vaig decidir iniciar un moviment a favor dels OGM.

Indubtablement. Per què creuen que no són segurs? Doncs perquè ho diu Greenpeace, res més. Si són segurs per als milions d’animals que fa més de dues dècades que s’alimenten amb transgènics –i mai no hi ha hagut ni un sol cas que demostrés que no ho eren–, per què no ho han de ser per als humans? Podria explicar històries de por de plantes conreades amb el mètode tradicional.

Oi que ningú no està preocupat per l’api? Doncs les treballadores que el tallen per després vendre’l a trossos als supermercats han de dur guants, perquè el suc que deixa anar l’api al tallar-lo conté una substància que produeix un tipus de dermatitis que pot acabar desenvolupant càncer de pell. En canvi, l’api és considerat una planta segura perquè es conrea segons els mètodes tradicionals. I certament ho és a l’hora de menjar-lo, ja que la substància tòxica està present en quantitats molt minses i no afecta la salut. Però no pots comprar api transgènic perquè les regulacions no ho permeten. Tanmateix, per tallar-lo, has de dur guants.

N’hi ha molts. Si estàs a la selva i veus que et ve de cara un lleó, pots fugir d’ell, però les plantes no poden córrer quan les ataca un organisme. Per sobreviure, produeixen pesticides naturals. Per què no comprovem si això és segur o no per al consum humà de la mateixa manera que ho fem amb els OGM?

És un tema bàsicament econòmic. Greenpeace no vol que coneguem tot això. Vol espantar-nos perquè quan la gent té por, dona diners per a a la lluita. Greenpeace aconsegueix al voltant de 500 milions cada any a Europa per a la seva lluita contra els OGM. Abans en rebia molts menys. Sense dubte, és la millor campanya per recaptar diners que mai no ha tingut.

Els OGM no són la solució per eliminar la fam al món però poden ajudar-hi molt. Un bon exemple de cultiu transgènic és l’arròs daurat. El seu gra conté un component que prové del carotè –d’aquí el seu color groc–, portador de vitamina A. En països en vies de desenvolupament hi ha una manca de vitamina A i això causa, entre altres, ceguesa i altres malalties a dos milions de nens. Una bona solució seria conrear aquest arròs daurat, una innovació obra de dos científics d’Alemanya i Suïssa, el 1999. Si no hagués estat un producte OGM, l’hauríem tingut en un màxim de cinc anys, però Greenpeace va adduir que no només era un producte alimentari sinó també farmacèutic, i ho va vetar. Això no ho podem tolerar. Greenpeace ha de ser honesta, i als científics ens han de deixar fer tot allò que podem fer.