David venç Goliat a Sant Joan Despí

David ha guanyat una batalla contra Goliat a Sant Joan Despí. Dimecres passat un grup de veïns van aconseguir una fita històrica: un pacte col·lectiu per frenar un increment desorbitat dels preus del lloguer, del 70% de mitjana, que expulsava moltes famílies dels seus habitatges per la impossibilitat d’assumir imports de 1.000 euros o més. “Som gent obrera, amb fills i moltes despeses, i sentíem que ens expulsaven”, explica Óscar Alcobendas, portaveu i veí, membre de la comissió negociadora. Els increments oscil·laven entre el 40% i el 100%, i en alguns casos es passava de pagar 600 euros mensuals a 1.200 euros. “Això no és Sarrià ni la plaça de Catalunya”, es queixa.

Els veïns del bloc del número 113 de l’avinguda Barcelona de Sant Joan Despí, amenaçats per l’increment dràstic dels lloguers, van aprovar finalment en assemblea un acord definitiu amb l’empresa Medasil Desarrollos SL, administradora de la finca, propietat del fons inversor Goldman Sachs. L’acord preveu un increment del preu del lloguer del 20%, que s’aplicarà gradualment en tres anys (5% el primer any i el segon, i 10% el tercer) per a tots els lloguers que expiren enguany (94 d’un total de 121). “Hem guanyat una batalla, però no s’ha acabat el procés, perquè hem de continuar lluitant pels contractes que acaben el 2019 i el 2020”, explica Alcobendas.

“Al gener érem un mar de plors i ara estem en risoteràpia”, sintetitza. “Sentíem que ens expulsaven. Les mares ploraven perquè no sabien on havien de matricular els seus fills i ara ens sentim satisfets i notem la nostra força”, diu el representant dels veïns. “Crec que el nostre èxit s’ha basat en tres pilars: l’organització interna, la mobilització i la negociació.”

Alcobendas explica que bona part de les 121 famílies que viuen al bloc de pisos del barri de les Planes de Sant Joan Despí són “gent obrera, famílies d’entre 30 i 45 anys”. “També hi ha algun inquilí de 50 anys i escaig, i tenim dos o tres pensionistes. En aquesta finca viuen fills, pares i avis”, detalla. “Som mecànics o treballem de caixers en un supermercat –diu–, però mai hem deixat de pagar el nostre lloguer, no hem tingut morosos.” L’esforç que fan per pagar els lloguers és considerable. “L’empresa volia que paguéssim segons la nostra renda, però ens hi vam negar. Per ser justos, el que haurien de mirar no és quant ingressem, sinó quines despeses tenim”, explica Alcobendas, que paga la guarderia de dos infants.

“Part del nostre triomf es deu a l’assessorament i a la implicació del Sindicat de Llogaters”, subratlla Alcobendas. De fet, un dels portaveus de l’entitat, que els ha donat suport i consell en tot moment pel que fa als aspectes més tècnics de la negociació i als contractes, lamentava que el 20% aconseguit pels veïns de l’avinguda Barcelona és encara prou alt. “Hem pagat la patenta, perquè un 20% és alt. Aquest augment no s’aplicarà mai als sous o a les pensions, però estem contents”, diu Alcobendas.