“Els ajuntaments poden facilitar la casa a qui vingui a fer de pastor”

La realitat és que hi ha uns quants municipis de la comarca que s’estan despoblant, amb tot el que això comporta: perden el metge, l’escola, no hi ha bancs ni botigues. Caseres, la Pobla de Massaluca o Prat de Comte poden desaparèixer en deu o quinze anys. El cas de Prat de Comte, per exemple, es va fer conegut perquè van fer una crida per trobar famílies amb fills i no haver de tancar l’escola. La base d’aquesta iniciativa per recuperar l’ofici de pastor a la comarca és, precisament, donar una empenta als pobles petits. La ramaderia havia estat un poderós sector econòmic per a la Terra Alta.

A partir dels anys seixanta va ser cada cop menys rendible. Avui una cabra o una ovella valen el mateix que valien el 1960, mentre que el preu de tota la resta de coses s’ha incrementat. Només han pogut aguantar-ho els pastors que han augmentat el ramat, han passat de 100 animals a 200 per ajustar costos.

És clar, perquè només es conreen les valls i les terres més fèrtils. Els boscos cada cop es fan més espessos i impenetrables. A la zona dels Ports, a les serres de Pàndols i de Cavalls ens trobem amb extensions de territori on la presència de ramats és fonamental per poder netejar els boscos. Les cabres es mengen les herbes i el sotabosc i juguen un paper fonamental per mantenir l’equilibri. Per això volem impulsar la recuperació dels pastors, perquè és molt important per a la comarca. A més, com que molts pobles tenen un munt d’habitatges desocupats, els ajuntaments poden facilitar la casa a qui vingui a fer de pastor. El cercle es completa, arribaria gent nova, es fomentaria el comerç i la vida en uns pobles que tenen una mitjana d’edat molt alta.

Netegem els boscos i reduïm el perill d’incendi, recuperem cases deshabitades i evitem la despoblació i, a més, donem feina a gent que està a l’atur. Per no parlar de la carn de primera qualitat que tindríem i dels formatges. Ara que es parla tant del producte de proximitat, és una garantia evident.

El punt de partida és que els ramats ajudin a normalitzar el creixement dels arbres i de la vegetació, que ens crea un problema real. Parlant amb els tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat sabem que l’amenaça no són només els incendis sinó que també hi ha un factor d’estabilització climatològica. Amb tanta massa boscosa, quan plou les aigües no arriben als rius perquè no poden fluir per la terra. Però els efectes positius van més enllà de l’impacte mediambiental directe.

Farem una crida quan l’hàgim de fer i en vindran tants com voldrem. Quanta gent jove hi ha que voldria viure en llibertat, amb un sou digne, potser no molt alt però sí suficient per viure? Estic convençut que és possible.

Aquí, la taxa que tenim de gent que està sense feina és molt baixa. A Gandesa tenim un 8% d’atur. Qui vol treballar, treballa. En altres zones no passa el mateix.

Ho estem treballant amb el Consell Comarcal, amb la Diputació de Tarragona i amb els ajuntaments de la comarca. Fins i tot amb empreses privades per buscar finançament. Ara busquem el suport de fons europeus, perquè aquest no és un problema que afecti només la Terra Alta.

El que passa aquí també ho pateixen a Aragó, i a la província de Castelló, en aquelles parts més muntanyoses. Si ho plantegem de manera que afecti diversos territoris podem aspirar a obtenir més subvencions i les ajudes de Brussel·les. Jo no havia pensat que pogués tenir aquest abast, però a còpia de parlar amb contactes polítics i de buscar finançament, crec que té més sentit buscar-hi aquest enfocament.