“Volem divulgar la cultura de l’univers formatger i el relat que hi ha darrere”

Consolidar el model iniciat l’any passat, una fira amb identitat pròpia. I consolidar les quaranta formatgeries expositores; l’espai del parc Jaume Balmes, que és històric i projecta els valors de qualitat, amabilitat i espai friendly, a més de ser fronterer amb el nucli històric i els barris. També volem continuar el que es va iniciar l’any passat de divulgar la cultura de l’univers formatger i el relat que hi ha al darrere. També volem augmentar el nombre de visitants perquè quaranta formatgers necessiten massa crítica i venen a fer cultura divulgativa, però quan arriben a casa miren la butxaca.

Uns 12.000, i aquest any els comptarem bé.

Són 39 de catalanes i una de convidada de fora, que aquest any es diu Airas Moniz, de la Ribera Sacra gallega, que fa formatges de vaca de pastura, que són una rara avis. Són moltes. Artesanes i m’agrada dir que autèntiques. Això vol dir que són honestes i amb relat, perquè entenc que de la paraula artesà se n’ha fet un mal ús darrerament. Per això els demanem que vinguin ells o elles, no venedors, o persones molt vinculades que ho coneguin molt bé, perquè entenen que són els millors prescriptors del producte. A Lactium ens volem diferenciar en això, perquè quan t’adrecis a una parada t’expliquin el relat en primera persona.

A coses molt autèntiques. N’hi ha que tanquen el cercle: pasturen els animals, fan la quallada, el formatge i el comercialitzen, que és molt dur, però no totes ho fan. Per exemple hi ha Tros de Sort, que és una formatgeria artesana, però és una cooperativa en què hi ha cinc ramaders que es dediquen a munyir i que entreguen la llet a una formatgeria on hi ha molts formatgers i un departament comercial que els ven. Són projectes diferents, dimensionats diferents, però són autèntics. Parlem de qualitat, de paisatge, de riquesa del territori, de llet feta i munyida al Pallars, que transforma més litres que altres, sí, però també són autèntics.

Té molt bona salut. No tenim tradició formatgera si ens comparem amb França, Suïssa, Anglaterra, etc., però és veritat que a partir dels anys 80 hi ha un primer moviment de gent que viu a les ciutats, els neorurals, que van a viure a pagès i fan un formatge de cabra. Aquí comença un moviment i arran de l’eliminació de quotes lleteres del 2015 o la necessitat de donar valor a la llet, entre altres, fa que des d’aleshores estigui en constant creixement. Ara estem vivint una nova realitat de neorurals, però la diferència amb els primers és que tenen una formació acadèmica potent, ara hi ha més formació, amb escoles, cursos a la Torre Marimón i al Lluçanès, l’escola agrària del Pirineu... I es fan formatges amb innovació, inspirats en la tradició, i de qualitat.

Tenim el suport de Promotora d’Exportacions Agroalimentàries Catalanes (Prodeca) des de fa dos anys, d’iniciatives privades com ara el col·lectiu Llet de Cabres Catalanes, que defensen fer productes derivats de ramats catalans de cabres... Estem parlant d’un segell de llet certificada, d’un àmbit geogràfic concret, amb unes garanties sanitàries... Coses així fan que tot sumi.

El formatge té la dicotomia que o t’apassiona o l’odies, però la tipologia de botigues que s’obren fa que cada vegada el públic l’apreciï, però com amb altres coses, com ara el vi, la cervesa... Tot beneficia per crear una sensibilitat, no per un discurs nacional, sinó de sostenibilitat. Som a Catalunya, doncs mengem i beguem productes d’aquí. El sector de la restauració també ens ajuda, ja que els restaurants amb estrella Michelin, que treballen bé els formatges, presenten i promouen els formatges catalans. I són un bon aliat com a prescriptors.

Els concursos ens van molt bé per portar gent que potser no vindria, ja que tasten més de 180 formatges i es relacionen.

Lactium és la festa del formatge català amb 212 formatges repartits en 40 formatgeries. Té un programa amb més de 30 activitats, amb un espai d’Aula Bon Preu-Esclat més acadèmic; l’espai polifacètic Txis Corner, d’accés lliure al mig, per badar on es presenten nous projectes i formatges i s’hi fan espectacles infantils i el Swing&Txis dissabte a la nit on es podran degustar unes 40 tapes dels formatgers amb el concert de Vic Swing Band; l’espai Benvinguts a Pagès i Fet a Osona, amb taller de mató per a nens, contes; o una mostra de bestiar viu.