Quinze anys vetllant pels emprenedors

En els últims quinze anys han ajudat a vehicular gairebé 11,8 milions d’euros en una setantena de projectes, així com més de 5,2 milions addicionals en préstecs participatius, i han mobilitzat 165 inversors en 88 operacions d’inversió. Només en l’últim any, 338 emprenedors han rebut el suport de BANC, Business Angels Network de Catalunya. Nascuda gràcies a una iniciativa de la patronal vallesana Cecot i de la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, amb el suport de l’Institut Català de Finances (ICF), va ser pionera a l’Estat. Tal com explica Albert Colomer, director d’aquesta associació sense ànim de lucre i membre de la junta directiva de la Xarxa Europea de Business Angels, BANC ha obert camí per a una munió d’entitats similars, una dotzena de les quals són a Catalunya (40 arreu de l’Estat).

I què fan? Un seguit de socis inversors paguen una quota a canvi de rebre perfils d’emprenedors prèviaments seleccionats. BANC disposa d’un equip d’analistes que trien aquests emprenedors i els preparen perquè algun dels socis hi pugui invertir, “sempre de forma voluntària”, precisa el director de la xarxa. Al principi, recorda, es limitaven a “casar” emprenedors i inversors, però BANC ha anat evolucionant i ara ja diversifica els suports i els riscos gràcies a la “coinversió” amb més d’un “àngel”, normalment empresaris experimentats, per a cada emprenedor, que sovint desconeix el món de l’empresa i que, a més, també rep assessorament i contactes.

L’operació no és un simple préstec, sinó una compra d’accions, normalment un paquet minoritari no superior al 30% o al 40%, normalment en projectes d’innovació, més que no pas tecnològics, per molt que la tecnologia en sigui una eina bàsica.

Tot i “l’alt nivell europeu” assolit per la xarxa BANC, gràcies al bon entramat d’emprenedors del país, Colomer recorda que la situació podria millorar si es potenciessin els beneficis fiscals. Actualment hi ha petites deduccions en l’IRPF, però, segons el director de l’entitat, “seria bo i fomentaria l’activitat econòmica que l’administració permetés computar i desgravar beneficis i pèrdues”, com passa en països amb més tradició en aquest àmbit, com ara la Gran Bretanya.