Economia

GEMMA ARNILLAS

PASTORA, PROPIETÀRIA DE LA GRANJA PLA OVÍ, I MEMBRE DEL NOU COL·LECTIU RAMADERES.CAT

“Encara hi ha qui no reconeix que les dones puguem ser pastores”

Les importacions de xai a preus baixos i l’alça del preu del lloguer de sòl agrari per abocar-hi purins escanyen els ramats. Seixanta ramaderes s’uneixen per visibilitzar el pasturatge.

Fa quinze anys, la barcelonina Gemma Arnillas va arribar al petit poble d’Algerri (Noguera), deixant la feina en una multinacional situada a Lleida, i es va casar amb Jordi Terès, pagès. Arran de tenir un fill amb una al·lèrgia alimentària, decideixen buscar aliments ecològics, i la Gemma fa l’aposta per incorporar-se com a ramadera, en una explotació de 450 ovelles de carn. Per què li agrada fer de pastora?
Perquè és una feina que treballes per a tu, on ningú et mana i gestiones el propi temps. També perquè estàs en contacte amb la naturalesa, surts a caminar i m’agraden els animals. Et dona molta llibertat.
Quantes hores al dia pastura?
Depèn de les èpoques. Ara que seguen, en una hora i mitja les ovelles ja estan tipes i amb la palla del corral fan bé. A l’hivern hi ha poc menjar i et pots passar cinc o sis hores perquè el ramat s’alimenti.
La imatge bucòlica del pastor té poc a veure amb la realitat?
Gens, gens. Avui dia anem tots connectats, amb el mòbil i grups de conversa amb altres pastores... I has d’estar constantment a l’aguait, perquè si et descuides se’n van al tros del costat o muntanya amunt.
Els preus de la carn compensen la feina?
No, perquè no se’ns valora el que fem. Els ramats s’estan perdent. Demanem que l’administració ens ajudi, i a la gent, que consumeixi carn de proximitat, nascuda i criada al territori. A les grans superfícies comercials s’hi troba carn de corder a meitat del preu que la nostra. Són importacions de Polònia o altres països, en els quals potser no han passat els mateixos registres sanitaris que aquí... La nostra carn és més sana, tendra i gustosa, i sacrifiquem els corders amb dos o tres mesos de vida, contra els de cinc o sis mesos d’aquests països. D’un corder de 25 quilos, a l’escorxador ens donen 60 euros, i amb això no cobreixes costos: autònoms, IVA, pinso... i ja no comptem les hores. Estem venent per sota del preu, però a la carnisseria, el client paga les costelles a 20 euros. A Pla Oví acabem d’obrir una botiga al poble, per vendre directament la nostra carn a un preu digne, i quedar-nos nosaltres el marge. També participem en la iniciativa pilot de Turisme de Catalunya, que s’estrena ara a la Noguera, de visites a explotacions per als clients dels allotjaments rurals. Diversifiquem l’explotació i també contribuïm a visibilitzar la ramaderia de proximitat.
Quina feina fan les dones a les explotacions ramaderes?
És molt important. Fem la mateixa que els homes: portem a pasturar els ramats, donem menjar als animals, portem el tractor i les tasques administratives, que avui dia són molt importants. I a banda de la granja, el que comporta la casa, si tens fills... La dona ho porta tot.
I no és compartida amb la parella?
Anem millorant. Si tens la sort que la parella t’ajuda, perfecte. Però en aquest món hi ha parelles on encara no ho fan prou.
És membre del col·lectiu Ramaderes.cat. Què es proposen?
Som seixanta ramaderes d’oví, cabrum i alguna de vedell. La nostra intenció és visibilitzar la feina de les ramaderes i remarcar que darrere de cada ramat hi ha una dona. Volem que a les dones també se’ns reconegui aquesta feina.
Quina activitat tenen?
Hem començat just fa cinc mesos i, de moment, fem xarxes socials per donar-nos a conèixer. La intenció és anar a poc a poc i ara estem estudiant si ens constituïm o no en associació. Som un grup en què tan sols hi ha dones. El nostre funcionament és assembleari, ens autogestionem en tot el que fem i les decisions es prenen de forma assembleària. Creiem en la solidaritat com a eina imprescindible per lluitar contra les desigualtats, som feministes i oferim producte de proximitat i qualitat. També és important el respecte i la cura pel nostre entorn natural, i el benestar animal. Totes tenim el bestiar en sistema extensiu o semiextensiu.
Hi ha estereotips de gènere en el pasturatge?
Encara ens pregunten si, com a dones, podem pasturar. Sembla mentida que al segle XXI no es reconegui que ho pot fer tant una dona com un home! En el meu entorn familiar no tinc cap de problema, i pasturem tots dos. Però potser en altres casos, sí.
Un dels problemes del pasturatge és l’accés a la terra. Cal ser de família pagesa, si no, és gairebé impossible incorporar-s’hi. S’hi ha trobat?
Correcte. Sense les 30 hectàrees de la família del meu marit, no hauria pogut començar mai. En tenim 20 més de llogades, però ara comença a haver-hi problemes: el decret de purins obliga a tenir terres a prop de les granges de porc per fertilitzar. El sòl agrari de lloguer comença a escassejar i anar massa car per als ramats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.