“Encara hi ha qui no reconeix que les dones puguem ser pastores”

Perquè és una feina que treballes per a tu, on ningú et mana i gestiones el propi temps. També perquè estàs en contacte amb la naturalesa, surts a caminar i m’agraden els animals. Et dona molta llibertat.

Depèn de les èpoques. Ara que seguen, en una hora i mitja les ovelles ja estan tipes i amb la palla del corral fan bé. A l’hivern hi ha poc menjar i et pots passar cinc o sis hores perquè el ramat s’alimenti.

Gens, gens. Avui dia anem tots connectats, amb el mòbil i grups de conversa amb altres pastores... I has d’estar constantment a l’aguait, perquè si et descuides se’n van al tros del costat o muntanya amunt.

No, perquè no se’ns valora el que fem. Els ramats s’estan perdent. Demanem que l’administració ens ajudi, i a la gent, que consumeixi carn de proximitat, nascuda i criada al territori. A les grans superfícies comercials s’hi troba carn de corder a meitat del preu que la nostra. Són importacions de Polònia o altres països, en els quals potser no han passat els mateixos registres sanitaris que aquí... La nostra carn és més sana, tendra i gustosa, i sacrifiquem els corders amb dos o tres mesos de vida, contra els de cinc o sis mesos d’aquests països. D’un corder de 25 quilos, a l’escorxador ens donen 60 euros, i amb això no cobreixes costos: autònoms, IVA, pinso... i ja no comptem les hores. Estem venent per sota del preu, però a la carnisseria, el client paga les costelles a 20 euros. A Pla Oví acabem d’obrir una botiga al poble, per vendre directament la nostra carn a un preu digne, i quedar-nos nosaltres el marge. També participem en la iniciativa pilot de Turisme de Catalunya, que s’estrena ara a la Noguera, de visites a explotacions per als clients dels allotjaments rurals. Diversifiquem l’explotació i també contribuïm a visibilitzar la ramaderia de proximitat.

És molt important. Fem la mateixa que els homes: portem a pasturar els ramats, donem menjar als animals, portem el tractor i les tasques administratives, que avui dia són molt importants. I a banda de la granja, el que comporta la casa, si tens fills... La dona ho porta tot.

Anem millorant. Si tens la sort que la parella t’ajuda, perfecte. Però en aquest món hi ha parelles on encara no ho fan prou.

Som seixanta ramaderes d’oví, cabrum i alguna de vedell. La nostra intenció és visibilitzar la feina de les ramaderes i remarcar que darrere de cada ramat hi ha una dona. Volem que a les dones també se’ns reconegui aquesta feina.

Hem començat just fa cinc mesos i, de moment, fem xarxes socials per donar-nos a conèixer. La intenció és anar a poc a poc i ara estem estudiant si ens constituïm o no en associació. Som un grup en què tan sols hi ha dones. El nostre funcionament és assembleari, ens autogestionem en tot el que fem i les decisions es prenen de forma assembleària. Creiem en la solidaritat com a eina imprescindible per lluitar contra les desigualtats, som feministes i oferim producte de proximitat i qualitat. També és important el respecte i la cura pel nostre entorn natural, i el benestar animal. Totes tenim el bestiar en sistema extensiu o semiextensiu.

Encara ens pregunten si, com a dones, podem pasturar. Sembla mentida que al segle XXI no es reconegui que ho pot fer tant una dona com un home! En el meu entorn familiar no tinc cap de problema, i pasturem tots dos. Però potser en altres casos, sí.

Correcte. Sense les 30 hectàrees de la família del meu marit, no hauria pogut començar mai. En tenim 20 més de llogades, però ara comença a haver-hi problemes: el decret de purins obliga a tenir terres a prop de les granges de porc per fertilitzar. El sòl agrari de lloguer comença a escassejar i anar massa car per als ramats.