L’esclat de la crisi a Turquia agreuja la crítica relació entre Washington i Ankara
Trump dobla els aranzels a l’acer i a l’alumini del país euroasiàtic i el situa al llindar del rescat
Els mercats emergents, víctimes col·laterals de la crisi
“Les nostres relacions amb Turquia no són bones en aquest moment!”, va piular el president dels EUA, Donald Trump, al seu compte a la xarxa social Twitter, divendres, després d’anunciar que duplicava els aranzels a l’acer i l’alumini turc. La decisió del mandatari nord-americà va fer caure la lira turca un 18%, en el seu pitjor descens en tretze anys. Trump va posar el país euroasiàtic a la porta d’un rescat, ja que la decisió sobre l’augment de les taxes arriba en un moment especialment delicat per a l’economia turca. La crisi ha esclatat ni dos mesos després de l’aclaparadora victòria en les eleccions del 25 de juny, en què els turcs van entregar en primera volta tot el poder a Recep Tayyip Erdogan, que ha basat el model de creixement del seu país en el consum intern i l’endeutament exterior.
Divendres, va viure una jornada negra, que va repercutir en les borses europees i els mercats emergents, víctimes dels efectes col·laterals d’aquesta crisi. Les borses de l’Amèrica Llatina van tancar divendres en vermell, juntament amb Wall Street, el seu referent, arrossegades pels temors d’una nova tensió comercial entre els EUA i Turquia. També els mercats europeus van patir les conseqüències de l’adversa situació que travessa l’economia turca i de la mala relació entre Washington i Ankara, marcada, des de fa temps, pel suport del govern nord-americà a les milícies kurdes a Síria. Però el detonant d’aquesta nova crisi ha estat l’empresonament a Turquia del pastor protestant nord-americà Andrew Brunson, detingut l’octubre del 2016, per a qui la fiscalia turca demana 20 anys de presó, en considerar que té vincles amb el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i que està vinculat al predicador turc Fethullah Gülen, exiliat als EUA i que les autoritats turques responsabilitzen del cop d’estat contra Erdogan de fa dos anys. Però aquests no són els únics fronts oberts que dificulten la relació entre Washington i Ankara. També hi figura la determinació de Turquia de continuar comprant petroli i gas a l’Iran tot i les sancions imposades per l’administració Trump a Teheran.
De fet ahir, Erdogan va advertir Trump que si no es retracta buscarà nous aliats
