Creant riquesa

Sovint des de la política unionista més combativa se sent dir que el govern català no es preocupa d’allò que importa a la gent. De fet, és una fal·làcia recurrent de certs polítics, amb escassos arguments, que aprofiten l’oportunitat de fer una declaració i volen dir quelcom contra l’adversari. Aquest mateix discurs ara és dels franquistes i dels partits que hi donen suport per desacreditar la iniciativa del govern de Sánchez amb la proposta de l’exhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos. En lloc de ser valents i defensar-ne la vilesa de la permanència, utilitzen aquests subterfugis que, curiosament, la seva parròquia accepta com a bons.

Estic saturat també d’escoltar que el govern català fa més de tres anys que no governa perquè només està preocupat per allò que interessa a una part dels catalans, que és el procés. I de vegades per reforçar els seus arguments ho justifiquen dient que el Parlament fa molt de temps que no fa lleis. Ràpidament, per poca memòria que hom tingui, veurà la malícia d’aquestes afirmacions, puix que és ben conegut per tothom que són unes quantes lleis les que ha fet el Parlament de Catalunya i que el govern del PP ha portat al Tribunal Constitucional.

En tota aquesta estratègia dialèctica s’amaga un debat de fons, que és el de no voler acceptar que pel país no només treballa el govern i el Parlament, sinó que també ho fa la societat civil, els empresaris i emprenedors, i els treballadors que cada dia de bon matí van a la feina a produir i crear riquesa. Malauradament per a aquests simplistes, la riquesa no es genera des de les estances del poder polític, es crea des de la producció o la prestació de serveis. Des del Parlament i des del govern es poden crear condicions que facilitin el creixement econòmic o, fins i tot, s’hi poden fer lleis que l’entorpeixin, aquest creixement.

Els que estan posant en relleu la paràlisi de Catalunya com a causa del “monotema”, com a proclama d’oposició política i deshonesta, es basen en una gran mentida; només cal repassar les dades empíriques, que són objectives i contundents. L’unionisme polític i mediàtic ha intentat per tots els mitjans possibles, fins i tot alguns de violents, aturar aquest procés i han mobilitzat tothom. Quan es faci la història d’aquesta època veurem la proesa de la resistència catalana davant de tant de poder i de tants poders en contra: poder polític, mediàtic, policíac, militar, legislatiu, judicial, econòmic, serveis secrets (cloaques de l’Estat) monarquia, i tota la diplomàcia espanyola escampada per tot el món, ens han dit de tot i ens han fet de tot i han forçat que grans empreses marxessin de Catalunya per fer la campanya d’una gran fugida d’empreses i d’enfonsament de l’economia, etc. Han esperonat boicots als productes catalans. Han desacreditat la convivència civil de Catalunya. Han aturat inversions vitals i compromeses. Ens han deprimit el finançament. Ens han obligat a fer retallades,... i en aquest país, tossudament alçat, cada dia feiner, i molts dies festius, una gran munió de gent anava a la feina i amb el seu esforç creava riquesa. I hem sortit de la crisi amb un creixement del PIB espectacular. I a més estem canviant el model econòmic i de creixement, i hem batut cada mes, cada trimestre, cada semestre i els darrers set anys, els rècords d’exportacions. De la humiliació en neix el coratge titulava just fa un any un article. I aquestes humiliacions ens han fet més forts i competitius i avui ja són nostres el 25,3% del total de vendes que fa Espanya a l’estranger, 36.658 milions d’euros aquest primer semestre; un creixement respecte a l’anterior del 2,9%. Això també suposa un rècord de tota la sèrie històrica. I un altre rècord que demostra la feina callada i persistent dels nostres empresaris i de tota la societat productiva; dels 70.000 milions d’euros exportats el 2017, hem de ressaltar un altre rècord: per cinquè any consecutiu creix el nombre d’empreses exportadores habituals i ja hem superat la xifra de 17.000, que exporten regularment. Hem de ressaltar que tot això s’ha fet, com hem dit abans, vencent moltes adversitats i, el que és més important: cada vegada que guanyem mercats exteriors, ens estem fent més independents.