El debat sobre el turisme a Catalunya

Que Catalunya és una potència turística ja no cal insistir-hi, les dades són prou contundents, fins al juliol vam rebre 11 milions de visitants i, malgrat això, veiem titulars com ara aquest: “Fins al juliol acumulem una caiguda del 2,2% respecte a l’any anterior.” Aquesta mena d’alarmisme ens porta a pensar que, per anar bé, sempre hem de créixer, i no sempre és possible perquè hi ha diversos factors que hi intervenen i que no depenen de nosaltres. De tota manera és bo que quan parlem de dades les relacionem, i si les comparem amb l’any anterior per treure’n el percentatge de caiguda, hem d’analitzar què va passar l’any anterior. Segons les dades de la direcció general de Turisme de la Generalitat, el 2017 ens van visitar 19,1 milions de turistes, un 5,5% més que el 2016, i van fer una despesa de 19.050,5 milions d’euros que són 1.584 milions més que l’exercici anterior (un 9,1% més que l’anterior). Tots recordem els fets de l’any passat, que van tenir un fort impacte mediàtic internacional negatiu: el col·lapse de l’aeroport de Barcelona per les vagues dels vigilants, els atemptats gihadistes del 27 d’agost a la Rambla, en ple cor de Barcelona, i les imatges de la brutalitat de la GC i la PN contra gent pacífica l’1-O i que van fer la volta al món. Potser pel conjunt d’aquests fets, el darrer trimestre el turisme a Catalunya, segons les dades de l’Organització Mundial del Turisme, es van contraure amb un 15% menys d’espanyols i un 20% menys de visitants forans. Malgrat tot, com podem observar amb les dades, el 2017, any amb el qual ens comparem aquest any, va ser un any de rècord de visitants i de despesa i, per tant, les caigudes d’ara s’han de relativitzar.

Sí que és veritat que el gruix dels visitants ha tingut enguany noves ofertes que darrerament no teníem per inestabilitat política d’aquests països competidors: Egipte, Turquia, Tunísia i Grècia principalment. Si analitzem un indicador, i aquest es manté al llarg de l’any, veurem que, malgrat el retrocés del 2,2% de visitants fins al juliol, les despeses que ens han fet han augmentat un 3,2% respecte al mateix període del 2017.

És especialment quan una activitat funciona quan ens hem de preguntar quines amenaces tenim i avui sembla clar que la principal amenaça pot ser per la nostra incapacitat política de gestionar tot aquest flux. De moment, Barcelona, com a capital, encara té una bona reputació internacional com a destinació turística, però correm un gran perill de malmetre-la i fer-ne una destinació exclusivament de baix cost i de borratxera.

La incapacitat de l’Ajuntament per gestionar la conflictivitat i la seguretat són dues carències que incideixen directament en el turisme. Aquesta sensació que certs barris i carrers de Barcelona siguin espais sense llei, bruts, i la possibilitat que et puguin atracar per sostreure’t les joies, el rellotge o la cartera, o de rebre ofertes de droga i beguda a qualsevol indret de la ciutat és nefasta.

Acabo d’arribar de Dubrovnik, i només inscriure’m a l’hotel el recepcionista ens va dir: “Aquí poden anar ben tranquils de dia i de nit, no hi ha delinqüència.” En principi m’ho vaig prendre com una mena de publicitat, però era ben cert. A la ciutat, per on passen cada dia milers de persones, no hi veus un paper a terra ni res d’estrany. A les cantonades no hi ha orins de gossos. El recinte és exclusiu per a vianants i això vol dir: cap cotxe, ni bicicletes, ni patinets. Amb rodes només hi havia els cotxets dels petits i les cadires de rodes dels impedits. El top manta ni el coneixen. No cal dir que no hi ha cap grafit ni papers enganxats a les parets. Quan visitaves pobles de la costa veies que tots tenien construccions noves i curoses amb el paisatge, nets i cuidats igualment.

Probablement Barcelona, i molts pobles de Catalunya, necessiten un gran esforç de regeneració i reeducació, i sobretot una voluntat política per recuperar tots i cadascuns dels espais de llibertat perduts en benefici de la delinqüència si no volem perdre la ciutat i el turisme de qualitat.