L'obertura d'El Corte Inglés desplaçarà l'eix comercial i «desertitzarà» el centre
Les associacions de comerciants, molt afectades per la crisi, alerten dels riscos immediats
El sector comercial de Tarragona es mou en un escenari de pessimisme, que els indicadors negatius de l'activitat ratifiquen. Els representants de les associacions comercials de la ciutat i la comissió de Comerç Interior de la Cambra de Comerç han posat damunt la taula els riscos als quals estan exposats: increment de l'IVA, retard en les obres del mercat Central, obertura d'El Corte Inglés i dificultats en el finançament. El PIB directe i indirecte que genera l'activitat comercial és del 23% i es reivindiquen com un braç més de l'economia local, juntament amb la indústria química i el turisme. La crisi, però, calculen que ha afectat el teixit comercial entre un 10% i un 15%.
Els comerciants afirmen obertament que els escenaris que es presenten els són desfavorables i, per tant, tenen coll avall que els provocarà una davallada en les vendes. Apunten directament a l'obertura d'El Corte Inglés, que alerten que tindrà efectes negatius en la ciutat.
Desertització del centre
La competència i el trasllat de l'eix comercial que implicarà l'obertura d'El Corte Inglés comportarà «la desertització del centre comercial actual». L'experiència els fa advertir que les zones urbanes que es desertitzen «esdevenen conflictives i problemàtiques en serveis, seguretat i habitatge».
Les associacions posen la màxima alerta en el canvi de model que representen les grans superfícies, «que no reverteixen en benefici de la resta del teixit econòmic de la ciutat» com ho fa el comerç tradicional. Joan Anton Fàbregas, del centre comercial Via T, adverteix que només reverteix en mà d'obra barata i castigada, que no ens fa avançar socialment». També adverteix que, lluny de crear els anunciats 700 llocs de treball, «en destruirà 2.100», segons la ràtio aplicada per l'associació de grans consumidors.
La repercussió al territori pot ser de fins a un 40%, amb influència entre Falset i el Vendrell i amb efectes en ciutats comercials com ara Reus i Valls.
Aprofitar sinergies
En relació amb l'arribada de persones d'altres poblacions, Raffa Oliver, president de la comissió de comerç Interior de la Cambra, donava una visió positiva a aquest futur immediat, tot i que també incloïa el paper de l'administració: «S'incrementarà el nombre de visitants i el pla estratègic de turisme de la ciutat hauria d'incloure recorreguts que els portessin fins al centre.» Aprofitar la sinergia perquè el comerç tradicional se'n beneficiï.
Oliver també assegura que la crisi ha estat selectiva entre els comerços implantats a la ciutat i, en alguns casos, ha afectat empresaris que en els anys de bonança econòmica van veure una oportunitat amb l'obertura d'un establiment, en una clara referència a persones sense formació en el sector.
L'increment de l'IVA també condicionarà el negoci del comerç de proximitat. Els grans centres comercials podran absorbir la pujada, prevista per al juny vinent, cosa que no podrà fer el comerç al detall, agreujat, a més a més, per les dificultats de finançament, especialment en el sector de la moda.
«La maquinària va lenta» i es troba a faltar un pla comú de les administracions
«La maquinària va lenta», asseguren els comerciants, en relació amb l'agilitat amb què es mou la iniciativa privada en comparació de la pública. Assenyalen directament la dispersió de les administracions, on «cadascuna té un pla d'ajuts», sense un pla de ruta o estratègic per mitjà del qual sapiguem «què n'hem de fer a Tarragona». Ferran Milà es va referir de manera taxativa a l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, que són responsables «d'estirar el carro del comerç i els demano que ho demostrin». «Nosaltres, el comerç actiu», hi va afegir, «som un teixit organitzatiu empresarial amb feina a fer, però no ens correspon estirar el carro del comerç». Milà demana unitat d'actuació a les administracions, de la mateixa manera que les quatre associacions de comerç que ahir estaven representades en la presentació de les problemàtiques: Raffa Oliver, president de la comissió de Comerç Interior de la Cambra de Tarragona; Neus Montcusí, de l'associació Ponent; Joan Anton Fàbregas, del Centre Comercial la T de Tarragona; Ferran Milà, de Botiguers de Tarragona, i Albert Ribot, de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona. Les associacions que representen el comerç de proximitat demanen, a grans trets, treballar en les mateixes condicions que la resta d'espais comercials perquè, en definitiva, «hi ha col·lectius de ciutadans que necessiten un comerç de proximitat», afirma Raffa Oliver. «Ens hem posat les piles, ens estem formant, però també necessitem oxigen», deia el representant de la Cambra.
Retard al mercat Central
El comerç establert a l'entorn del mercat Central pot ser que no suporti els anys d'obres programades i les inacabables dificultats d'accés i mobilitat que comportaran als empresaris i als mateixos clients. Tots els representants de les associacions coincideixen a assenyalar el mercat com un motor, un pol comercial que no es pot deixar perdre, que «interessa que s'enllesteixi al més aviat possible».
Arran del tancament d'alguns establiments al voltant de l'equipament comercial del mercat, les associacions demanen un gest de l'Ajuntament, l'administració més propera, amb «subvencions directes al lloguer dels establiments» o ajuts a problemàtiques que els sorgeixen, com ara «conservar els llocs de treball». Albert Ribot, de l'Associació de Venedors del Mercat Central, assenyalava que, a més a més d'estar «al costat del client», es genera «vida» a l'entorn, que porta camí de convertir-se en una zona zero. Ferran Milà, president de Botiguers de Tarragona, hi afegia que l'actuació al mercat «ja estaria enllestida si es tractés d'una empresa privada».
Els empresaris del comerç al detall expliquen l'experiència de ciutats on després de promocionar grans centres comercials als extraradis urbans ara intenten revalorar els centres de les ciutats, aspecte que a Tarragona «ja ens ve donat».