Andalusia, economia, Catalunya

No he seguit les eleccions andaluses, però el soroll que m’arriba és que Catalunya ha estat al centre del debat. Resulta xocant, no només perquè el nostre país queda una mica lluny, sinó perquè es tracta d’unes autonòmiques. Que el centre de la picabaralla hagi descansat en l’espanyolitat, en els presos polítics, els exiliats... és un símptoma que els administrats andalusos importaven un rave, tant als partits que han utilitzat Catalunya com a arma llancívola, com als que s’han avingut a discutir sobre aquest tauler. Com si Andalusia no tingués problemes! Posats a parlar de Catalunya, ho haurien pogut fer en termes de nivell de desenvolupament. Per exemple: Andalusia té més població que Catalunya (8,4 milions d’habitants enfront de 7,56); malgrat això, té un PIB absolut un 30% inferior al català; el PIB per habitant el 2017 fou de 18.470 euros, enfront dels 29.936 de Catalunya, és a dir, un 38% inferior. El PIB industrial a Andalusia (18.470 milions, el 2017) és un 60% inferior al català; en canvi es descansa més en el sector públic, sanitat i educació (hi representa el 20% del PIB enfront del 14% a Catalunya). Hi ha menys ocupats, tot i tenir més població, i és que els aturats són, el tercer trimestre del 2018, 898.000, un 122% més que a Catalunya, i la taxa d’atur és del 22,9% enfront del 10,7. Si una taxa superior al 10% la considero un escàndol, es poden imaginar el que penso d’una taxa que és de més del doble. Es fa difícil d’entendre que la dreta i l’extrema dreta s’hagin dedicat a criminalitzar un país que podria servir de referent en alguna cosa, encara que només fos per fer propostes per veure si millora el benestar dels andalusos. No ha estat així, potser les eleccions no eren per a Andalusia. Una pena, sobretot per als andalusos.