Aliança d’un centenar d’empreses garrotxines
Impulsen trobades per compartir tot tipus d’experiències i promoure iniciatives
Formen part dels polígons industrials més grans: Pla de Baix, Politger i Bianya
Un centenar d’empreses de tres dels polígons d’activitats econòmiques més importants de la Garrotxa –Pla de Baix, d’Olot; Politger, de Sant Jaume de Llierca, i el de la Vall de Bianya– han constituït grups de treball amb l’objectiu d’impulsar estratègies conjuntes que poden anar des de la simple compra de material d’oficina fins a la promoció d’accions contundents per exigir la construcció de la variant d’Olot.
De fet, els empresaris del polígon de Bianya han estat els primers a activar aquesta iniciativa, que, ara, amb aquesta experiència, s’amplia als altres dos, amb el suport de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de la Garrotxa i de la Diputació de Girona. Els ajuntaments respectius, no obstant això, deixen clar que ni és una iniciativa pública ni hi volen intervenir: tan sols són un interlocutor més per facilitar aquesta interrelació informal dels empresaris. Aquesta iniciativa ha estat batejada com a Connectem els polígons.
Els participants han decidit no constituir-se formalment com a entitat, sinó anar-se reunint periòdicament per compartir inquietuds, buscar aspectes a millorar i trobar solucions de manera conjunta. Això no obstant, acordaran una mínima organització i la periodicitat de les trobades.
Tot i que els grups de cada polígon són autònoms, la mobilitat ha estat un dels primers aspectes que tots consideren que cal abordar. En el cas del Pla de Baix, hi ha un clam dels empresaris per la variant nord, fins al punt que estan sospesant emprendre accions de protesta per exigir-ne la construcció. Les accions, però, encara no les han concretat. Al Pla de Baix, estan també preocupats per la mobilitat a l’interior del polígon, que és molt problemàtica en determinades hores del dia, entre altres coses, perquè ara l’avinguda de França, que vertebra aquest polígon, fa de variant.
L’elevat nombre de camions de porcs que van cap a l’escorxador, ubicat a dins d’aquest polígon, és un altre dels temes que s’han tractat, i els gestors d’aquesta infraestructura ja han posat propostes de solució damunt la taula, en les quals volen participar activament. Els empresaris del Pla de Baix, a més, començaran a treballar en un pla de màrqueting conjunt per incrementar la captació de clients.
A Olot, deixen per a més endavant treballar en la centralització de la gestió dels residus, la millora de les infraestructures i xarxes de serveis, abordar les homologacions internacionals, l’aposta per energies renovables i temes de formació, canvis tecnològics i bones pràctiques.
L’Agència de Desenvolupament de la Garrotxa té el suport del programa Singulars de la Diputació per replicar l’experiència d’èxit de Bianya a Politger i al Pla de Baix. A més, té el seu suport per millorar el lloc web, en què recull la informació de les àrees d’activitats econòmiques de la comarca.
LES XIFRES
A Politger, posen damunt la taula la mobilitat al polígon
Els empresaris del polígon de Politger, a Sant Jaume de Llierca, un dels de més extensió territorial a la Garrotxa, també han decidit posar-se a treballar per millorar la mobilitat, atès que és una àrea d’activitat econòmica que ha crescut, però no amb una bona gestió urbanística. Volen, sobretot, que es millorin els accessos a aquest polígon d’activitats econòmiques, ubicat a tocar de l’autovia A-26 i amb un eix principal a l’antic tram de l’eix pirinenc, que també serveix d’accés a l’interior de Sant Jaume de Llierca. Així mateix, faran una proposta perquè sigui més fàcil la localització de les empreses. Ara, l’Ajuntament de Sant Jaume també està treballant en una modificació del pla d’ordenació urbanística municipal per ampliar entre 5 i 8 hectàrees aquest polígon industrial.
En el cas de Politger, els altres temes que els empresaris han compartit i que han quedat damunt la taula són la resolució dels problemes de sanejament i la recerca d’estratègies que els permetin millorar conjuntament la seva competitivitat. Els esmorzars solidaris, tanmateix, són l’aspecte que han escollit per començar a treballar conjuntament. La idea és facilitar als seus treballadors que facin un àpat de mig matí saludable. I han pensat en la fruita. Per això, ara estudiaran la manera que cada dia hi hagi paneres de fruita fresca a l’abast de tots els treballadors a través de la compra conjunta i de l’articulació d’un bon sistema de repartiment. No deixen de banda, però, els altres temes de més profunditat.
Tot comença a les àrees econòmiques de Bianya
J.C
El Fòrum Bianya és l’embrió de Connectem els polígons. Tot va començar amb una trobada informal entre tres dels responsables de les empreses de la Vall de Bianya, amb Giovanni Inturrisi, de Zoetis, com a principal promotor. Tot fent un cafè, parlaven i parlen –ara el cercle s’ha eixamplat– de les inquietuds en tots els àmbits empresarials. Han fet trobades amb els caps de manteniment i d’altres àrees, i comparteixen experiències diverses com ara la compra i la posterior posada en marxa d’una màquina industrial.
L’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach, és un simple espectador. Té clar que és una iniciativa entre empresaris i que ell només hi és quan, com a administració local, pot donar-los un cop de mà. “Tenen clar i tinc clar que, si haguéssim fet una cosa oficial i haguéssim volgut crear una estructura, no hauria funcionat”, assenyala Reixach. I hi afegeix: “L’Ajuntament cedeix el local, escolta i ajuda si se li demana.”
Les empreses del Fòrum Bianya estan promovent l’economia circular. Així, per exemple, si una empresa ha d’eliminar palets, ho fa saber als altres empresaris, ja que potser els en fan falta. Ja han fet també compres conjuntes de toros mecànics, estan impulsant estudis d’eficiència energètica i no deixen de banda el tema de la mobilitat dels seus treballadors, entre altres aspectes. En aquest sentit, l’alcalde ha recordat que, temps enrere, hi havia un autobús que traslladava els treballadors fins a Bianya, però que no va funcionar per la disparitat d’horaris que seguien les diferents empreses. Ara, però, és un aspecte que torna a estar en estudi. És un dels molts aspectes d’un projecte que impulsen per reduir les emissions de CO2 i, també, d’un altre per reduir l’accidentalitat laboral.