Economia

Vuit comarques catalanes concentren més de tres quartes parts del PIB català

La Ribera d’Ebre és la comarca amb una major renda per càpita i Castellbisbal i Martorell encapçalen la llista de municipis segons un estudi de l’Idescat del 2016

El Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, Vallès Oriental, el Tarragonès, el Maresme, el Gironès i el Segrià van concentrar el 2016 més de tres quartes parts del PIB de Catalunya, segons dades de l’Idescat. Cada una d’elles generen més de 5.000 milions d’euros cadascuna i per la seva especialització productiva destaquen el Barcelonès, amb un 87,1% de pes del sector serveis, i el Vallès Oriental i el Tarragonès, amb una forta presència del sector industrial, del 41,2% i el 34,4%, respectivament.

D’altra banda, segons l’Idescat, la Ribera d’Ebre és la comarca amb més PIB per càpita, amb 44.400 euros, un 47,6% superior al de la mitjana catalana, que se situa en els 30.100 euros, gràcies al fort pes de la indústria energètica. Per municipis de més de 5.000 habitants, Castellbisbal i Martorell són els que tenen major PIB per càpita, amb —respectivament— 86.700 euros i 82.400 euros per habitant.

En el llistat de comarques amb més renda per càpita, també destaquen el Barcelonès, amb un PIB per càpita de 37.100 euros, el Tarragonès, amb 35.800 euros i l’Aran, amb 35.300 euros, ja que superen la mitjana catalana amb més d’un 10%. En total, n’hi ha 11 amb un PIB per sobre la mitjana catalana. Per contra, el Baix Penedès (17.700 euros) és la comarca amb un nivell de PIB per càpita més baix i se situa per sota del 40% de la mitjana de Catalunya, seguides del Montsià i el Garraf, amb 17.900 euros per habitant.

Per municipis, a banda de Castellbisbal i Martorell, els altres municipis de més de 5.000 habitants amb un PIB per càpita que doblen la mitjana catalana són la Canonja, Parets del Vallès, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Lliçà de Vall, el Prat de Llobregat, Polinyà i Celrà.

L’any 2016, el PIB va augmentar a 33 comarques, en relació amb l’any anterior, La Garrotxa és la comarca on més va pujar, un 8%, i es va acostar a la mitjana catalana, seguit del Pla d’Urgell (7,2%), el Solsonès (7%) i la Segarra i el Berguedà, ambdues amb el 6,9%. Les disminucions més destacades es van produir a la Ribera d’Ebre, amb un 11,6%, a la Terra Alta (-4,7%) i al Moianès (-3,9%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Noel creix un 16 per cent el 2023 i factura 638 milions d’euros

SANT JOAN LES FONTS
ECONOMIA

La plantilla de Vodafone accepta el preacord sobre l’ERO per a 898 persones

Barcelona
Economia

L’FMI eleva al 0,9% la previsió de creixement de l’eurozona per al 2024

Barcelona
ECONOMIA

Tarragona crearà miradors turístics digitals a la ciutat

Tarragona
Economia

Foment eleva fins a 42.500 milions el dèficit d’inversió en infraestructures

barcelona
Estat espanyol

Talgo rep una oferta de fusió de la txeca Skoda Transportation

Barcelona
ECONOMIA

Solsona i Cardona impulsen el relleu generacional en comerços

Solsona
ECONOMIA

Preacord d’ERO a Vodafone, que es sotmetrà a votació de la plantilla

Barcelona
ECONOMIA

Barcelona ha executat el 47% dels 276 milions que gestiona dels Next Generation

Barcelona