L’Agència Tributària de Catalunya ha estalviat 8,25 milions en un any

El desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en l’últim any ha comportat un estalvi de 8,25 milions al llarg d’aquest any, una xifra que anirà creixent progressivament fins que, segons estimacions fetes públiques ahir pel vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, el 2027 aquest impacte positiu en els pressupostos de la Generalitat superi els 33,7 milions.

Aquesta millora és deguda, d’una banda, a l’optimització de recursos en diversos àmbits, amb un especial accent en la implementació de tecnologia, i malgrat les despeses que ha comportat el desplegament, que ha implicat una ampliació de la xarxa d’oficines, que han passat de 4 a 32 arreu del territori, amb un total de 203 punts d’atenció, i la duplicació de la plantilla, que ha crescut en 356 persones fins a un total de 725 persones actualment, des dels 369 d’abans del desenvolupament del pla. Tot plegat ha començat a donar fruits en forma, per exemple, d’un increment de la recaptació. L’assumpció total, el setembre del 2017, de la gestió dels tributs cedits ha permès que la recaptació per l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP-AJD) hagi crescut un 14%, un percentatge que puja fins a un 23% en el cas del de successions i donacions (ISD).

Aragonès es va felicitar per l’èxit del desplegament territorial, funcional i tecnològic de l’Agència Tributària, i va reivindicar “l’exercici inèdit d’avaluació, rendició de comptes i transparència”, que, va assegurar el vicepresident, és “demostratiu del model que vol impulsar la Generalitat”.

Per Aragonès, “quan assumim responsabilitats som capaços de fer-ho bé, ser més eficients i donar millor servei públic, i així ho volem fer en tots els àmbits”, fent referència al “compromís” d’assumir totes les responsabilitats polítiques que té un estat. Aragonès hi va afegir que el govern pensa tirar endavant el programa que centralitzava el pagament d’impostos estatals del sector públic català. Aquest programa va ser derogat durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El vicepresident va retreure a l’aleshores ministre Montoro el fet d’haver actuat “per motivacions polítiques”, ja que aquesta potestat està prevista en l’Estatut.

Per a l’executiu català, és important que l’ATC conegui tota la informació sobre la situació fiscal de les entitats per evitar riscos que impactin en el nivell de dèficit. Així ho va assegurar Marta Espasa, secretària d’Hisenda del Departament de Vicepresidència i Economia, que va donar alguns detalls del desenvolupament i la modernització de l’ATC, com ara el fet que entre els objectius estratègics hi hagi hagut la recuperació de certes gestions que havien estat externalitzades, com ara les que assumien els registradors de la propietat o l’Agència Tributària estatal. D’aquesta manera s’ha recuperat la gestió del gruix d’impostos, com ara el de transmissions patrimonials o successions i donacions, dels quals fins al moment no se n’assumia ni la meitat. També s’ha internalitzat la recaptació executiva d’entitats autònomes com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Servei Català de Trànsit o l’Agència de Residus, així com la d’algunes administracions, per tal de convertir l’ATC també en prestadora de serveis a altres entitats.