El PIB es frena fins al 2,6% per efecte de l’entorn global
Factors com ara la reducció d’estímuls del BCE o les crisis comercials van desaccelerar l’economia el 2018
Es tracta de la primera taxa per sota del 3% en quatre anys
La retirada parcial dels anomenats “vents de cua” que han impulsat l’economia en els últims anys va fer que el producte interior brut català alentís l’any passat el seu creixement fins a un 2,6% després de tres anys en què la taxa havia superat amb escreix el 3%. Així ho va posar de manifest ahir l’estimació per al conjunt del 2018 que elaboren conjuntament l’institut estadístic català, l’Idescat, i el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda.
Segons els experts que han redactat aquest balanç, si l’impuls de sortida de la crisi va fer que el 2015 el PIB fos del 3,8%; el 2016, del 3,6%, i el 2017, del 3,4%, la frenada en el comerç mundial, especialment en el capítol industrial, que ha estat determinada en part pels senyals de guerra comercial entre els EUA i la Xina; la retirada progressiva dels estímuls monetaris que el BCE havia mantingut durant tota la recessió i la perspectiva d’altres incerteses com ara el resultat del Brexit o els dubtes sobre l’economia italiana van fer que el creixement econòmic a Catalunya es mantingués per sota del límit psicològic dels tres punts.
No obstant això, segons recorda la nota oficial, el creixement mitjà del PIB es va situar encara una dècima per sobre de la del conjunt de l’Estat i va superar en 8 dècimes la mitjana de la zona euro. La comparació amb l’Estat es capgira, però, si s’observen les dades del quart trimestre, en què, mentre que el Principat es va anotar un avenç trimestral del 0,6%, en el conjunt de l’Estat aquest va arribar al 0,7%. Tots dos queden, tanmateix, força per damunt de la zona euro, que es va anotar un minso PIB del 0,2% en l’últim tram de l’any.
Calibrant el pes dels sectors, el dels serveis continua a l’alça i fins i tot s’accelera trimestralment fins a un 3,3% entre l’octubre i el desembre. També mostra dinamisme el de la construcció, tot i que modera una mica el ritme.
En canvi, segons Idescat i Vicepresidència, el sector industrial ha estat crucial en la moderació del quart trimestre, ja que cau un 1,5% interanual, per primera vegada des de l’inici de la recuperació. Aquest llanguiment de la indústria, segons els economistes, està en línia amb el de les grans economies de la zona euro, ja que es tracta d’un sector molt exposat a la demanda exterior, com es deixa veure també en la desacceleració en les exportacions, que s’alenteixen fins a un 1,9% fins al novembre.
LA XIFRA
El port de Barcelona torna a trencar rècords
El port de Barcelona va obtenir l’any passat uns beneficis de 53,7 milions d’euros, que equivalen a un 8% més que el 2017. Al llarg de tot l’exercici, la infraestructura portuària principal de Catalunya va canalitzar 67,7 milions de tones de tràfic, una xifra que suposa un increment del 10% i que marca un nou rècord en la sèrie històrica, tal com va remarcar la presidenta del Port, Mercè Conesa, durant la presentació de les dades anuals. Aquest resultat prové d’una bona marxa del tràfic de contenidors, que ha crescut un 15% fins a superar els 3,4 milions de TEU (cada TEU equival a un contenidor estàndard de 20 peus). Quant a la xifra de negoci, es va situar en 173,5 milions, un 4% més que l’any anterior, respecte al qual també es va reduir l’endeutament un 30%, fins a 196,7 milions, gràcies a la cancel·lació de dos préstecs del BEI per valor de 66,3 milions, que es va fer de manera anticipada.
En la presentació, el director general del Port, José Alberto Carbonell, va recordar que, gràcies als progressos dels últims anys, com ara el fet que el 2017 Barcelona fos el port europeu amb un creixement més intens, la infraestructura ha passat de ser un port importador a un d’exportador, en paral·lel a la superació de la crisi. Així, l’any passat es van canalitzar 752.915 TEU d’exportació, un 6,6% més que l’any anterior, mentre que les importacions van ser de 580.892 TEU, després de créixer un 3,5%. Pel que fa a les aliances comercials, la Xina ha esdevingut el soci principal del port de la capital catalana, ja que una quarta part dels contenidors que hi passen tenen el aquell país com a origen o destinació.
