El pla territorial, els mites econòmics i el pic del petroli

La Generalitat ha aprovat recentment el pla territorial del Camp de Tarragona, que confirma la construcció al Baix Penedès de l'autovia A-7 paral·lela a l'autopista AP-7. Aquesta política d'infraestructures es basa en dos mites aparentment inqüestionables: l'intrínseca benevolència econòmica de qualsevol infraestructura de transport i la certesa d'un creixement exponencial perpetu de l'economia.

Pel que fa al primer supòsit hi ha infinitat d'informes que el contradiuen. Constaten que assolits uns mínims d'infraestructures les següents inversions són pernicioses econòmicament. No aporten valor afegit, creen llocs de treball de baixa qualitat i acotats temporalment, tenen un impacte mediambiental i social molt elevat, fan disparar el dèficit públic, ja no suposen un impuls per a l'economia productiva i fomenten un transport energívor a les portes d'una crisi energètica. En aquest sentit, Catalunya ja té una dotació de vies ràpides superior a la dels països més desenvolupats d'Europa. Per tant, la duplicació d'autopistes no soluciona els problemes de mobilitat i representa una despesa desorbitada i amb poca rendibilitat. En definitiva, hi ha dos models a escollir, o potenciar el transport de mercaderies i privat per carretera, o potenciar el transport ferroviari i públic. El pla territorial de Tarragona aposta clarament pel primer.

En segon lloc, el pla se sustenta en la premissa que l'economia tarragonina creixerà permanentment de manera exponencial. Prova d'això són les previsions de trànsit dels estudis de l'A-7: 94.267 vehicles diaris entre Vilafranca i el Vendrell el 2010, i 292.779 el 2040. És a dir, multiplicar el transport per 3,1 en 30 anys! La realitat, però, és que el trànsit a les carreteres catalanes ha baixat als nivells del 2004 i el transport internacional de mercaderies està en recessió.

Sobre el paradigma del creixement exponencial, ja al 1970 l'Informe Meadows del Club de Roma assenyalava que els recursos materials són finits i que, per tant, el creixement perpetu és físicament impossible. Aquest advertiment s'ha materialitzat amb la imminència del pic del petroli, ja admès sense embuts per entitats tan poc sospitoses de catastrofisme ecològic com l'Agència Internacional de l'Energia o el BBVA. Tothom ja té clar que el flux de cru amb prou feines es podrà mantenir i que té una marcada tendència a encarir-se. En vam tenir un avís l'estiu del 2008, quan el barril de petroli va acostar-se als 150 dòlars i el litre de gasoil va costar 1,3 euros. Les conseqüències van ser una vaga de transportistes, el tancament dels ports pels pescadors i un tremolor de cames generalitzat. Fa esfereir pensar què pot passar amb el barril a 150 o 200 dòlars de manera continuada.

En aquest context de limitació de combustible la previsió de Fomento d'un creixement del trànsit proper al 4% anual durant 30 anys és pura especulació, si no és fantasia. Però fins i tot en el cas improbable que hi poguéssim arribar ho faríem a preu d'or, i per tant, a costa d'afeblir la nostra competitivitat. Per tant, fer una política que potenciï el transport per carretera és un suïcidi econòmic. Per això, la justificació d'aquesta infraestructura queda invalidada i és absurd l'argument d'un hipotètic col·lapse per desdenyar els ajuntaments que, només en cas que fos estrictament necessari, opten per l'ampliació de l'AP-7.

En definitiva, la construcció de l'autovia representa el pitjor escenari possible, perquè respon a un model que s'allunya de l'economia competitiva de futur que requereix invertir en R+D i capital humà, i que segueix apostant per la construcció, sector que ja ha demostrat abastament que és nefast per una economia sostenible. Més greu encara, en cas d'una més que provable reducció del flux del petroli s'hauran malversat fons públics per unes infraestructures infrautilitzades. Les administracions han de desterrar definitivament aquesta obcecació per construir més autopistes i optar per la gestió de la demanda en cas que aquesta augmenti, cosa que precisament ara no passa.