1 de maig: crisi inacabable i manca de solucions

Crisi persistent, increment galopant de l'atur, major nombre d'aturats als quals s'ha de prorrogar el subsidi, pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans, increment d'impostos, menys i pitjors serveis (sanitat, educació...), etc.

Mentrestant, cap indicador objectiu ens diu que s'albira una llum de millora; ans al contrari, passa el temps i són molts (els mateixos que fins fa poc ens van amagar la realitat) els que ens volen vendre que ja hem començat la recuperació, que de recessió res de res, però el cert és que ningú no vol parlar clarament de la difícil situació econòmica que estem vivint i, el que és pitjor, ningú aporta solucions per superar-la.

Amb tot, la banca segueix tenint beneficis, menys que abans, però al cap i a la fi beneficis; el govern de l'Estat segueix amb la seva versió que ja ens n'estem sortint, preveient, però, una pujada d'impostos, ignorant que molt possiblement aquesta mesura produirà una davallada del consum.

Així mateix, el govern preveu revisar, per tal de retallar-lo, l'acord signat amb els sindicats representatius de les administracions públiques, tant pel que fa a les retribucions dels funcionaris com a la política de noves contractacions (no reposar totes les baixes que es produeixin per jubilació), i reduir, així, la incorporació de nous funcionaris, fet que repercutirà negativament en el servei que presten les administracions als ciutadans.

Davant d'aquest panorama desolador, ja comença a ser hora que la classe política, i molt especialment el govern de l'Estat, s'adreci a la ciutadania exposant sense embuts quina és la situació actual i quines són les mesures que s'han de prendre per superar la crisi.

Pel que hem pogut constatar fins ara, és evident que la majoria de les propostes del govern no han estat acceptades des de cap punt de vista (ni polític, ni sindical, ni social), i això és així perquè un cop més es pretenen implementar solucions fàcils i recurrents, la majoria de les quals passen per ser punitives per a la classe treballadora: més impostos, retallades socials, reforma del mercat de treball, reducció dels serveis públics, congelacions salarials, etc.

Per tot plegat, i davant d'aquest 1 de maig, des de la CSI·F (Central Sindical Independent i de Funcionaris) exigim al govern l'adopció de mesures necessàries per a la creació d'ocupació, per al manteniment i millora de les prestacions socials, dels serveis públics i del poder adquisitiu dels treballadors, elements clau per activar l'economia i sortir d'aquesta profunda crisi, llargament ignorada o, si més no, menystinguda, amb l'únic interès d'amagar-nos-la.