Els sindicats perden poder de convocatòria enmig de l'augment creixent de l'atur

Tot i la convivència constant, pràcticament diària, amb les notícies que parlen de l'augment creixent del número de desocupats –a la demarcació, 74.000 persones– l'escassa participació a les dues grans manifestacions convocades ahir a Tarragona i a Tortosa van posar de manifest que, o els sindicats han perdut poder de convocatòria, o que els treballadors, farts que les seves reivindicacions no portin mai enlloc, van decidir finalment quedar-se a casa.

Lluny del caire reivindicatiu i massiu que va tenir l'any passat, just en un moment en què els anuncis d'expedients de regulació apareixien com a bolets, la concentració d'ahir a Tarragona, sota el lema «Per l'ocupació de qualitat i la protecció social», amb prou feines va arribar a les 300 persones. D'entre aquestes, tan sols una cinquantena es van dedicar a animar la marxa –des de la plaça Imperial Tàrraco fins a dalt de tot de la Rambla– amb crits i eslògans, els quals, en ocasions, semblaven extrets del manual del bon manifestant, però que, atès l'ambient excessivament amable i ensucrat que traspuava l'acte, fins i tot eren d'agrair, perquè trencaven un silenci que realment costava d'entendre. «Botín, cabró, treballa de peó», «els Borbons, als taurons» i «queremos un pisito como el del principito» van ser alguns dels lemes que es van sentir, principalment dels membres de les Joventuts Socialistes, els més actius i cridaners. Hi havia missatges per tot arreu i en diversos formats. Dues treballadores de la neteja exigien la fi de la precarietat i dels salaris baixos: «Mil euros ja», es podia llegir en una samarreta, junt amb lemes de suport a la mà d'obra immigrada, un col·lectiu amb molta poca presència ahir a la Rambla. També hi havia molta senyera i, com sempre, emblemes sindicals per donar i per vendre, i més d'una bandera tricolor, per homenatjar una República que finalment va ser recordada amb l'entonació de la Internacional. Després d'un passeig plàcid fins al Balcó del Mediterrani, que deixava a dreta i esquerra desenes de curiosos sorpresos per la minsa participació, la marxa va acabar amb els parlaments habituals dels líders dels dos sindicats majoritaris. Jaume Pros (CCOO), en un to més combatiu, va reclamar una «ocupació amb drets, en què imperin els valors universals», tot alertant que «no és l'hora de les retallades». Jordi Salvadó (UGT), que es va lamentar per la poca participació, va demanar més diàleg social i, també, «que es recuperin figures impositives per gravar les grans fortunes».