Fira de Barcelona facturarà 215 milions en un any rècord
Els ingressos pugen un 15% i el benefici brut, un 22% si es comparen amb els números de fa dos anys
L’ampliació del recinte de la Granvia generarà un impacte econòmic de 675 milions d’euros
Fira de Barcelona tancarà l’exercici del 2019 amb un altre any de rècord amb una facturació de 215 milions d’euros, segons les xifres provisionals que va presentar ahir la institució. De confirmar-se finalment, la xifra d’ingressos representa un increment del 12% del que s’havia pressupostat i és gairebé un 15% superior a la registrada en l’exercici del 2017, any anàleg a l’actual. L’any passat, la facturació va ser de 210 milions d’euros. Pel que fa al benefici brut o ebitda, tot indica que arribarà als 25 milions d’euros, un 22% més si es compara amb les xifres del 2017, però inferior als 29 milions registrats l’any passat. En activitat firal, amb fires i congressos que se celebren cada dos anys, s’acostumen a comparar exercicis senars amb senars i parells amb parells. Al llarg del 2019 s’hi han celebrat més de 150 salons, congressos i altres esdeveniments de caràcter corporatiu i els bons resultats desmenteixen així els avisos alarmistes que sostenien que el procés independentista està afectant l’economia.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va obrir ahir els parlaments durant la roda de premsa de presentació dels principals indicadors, va voler destacar que, “malgrat l’agitació social i sobretot política i la situació d’alta complexitat que hem hagut d’afrontar, cal estar satisfets en l’àmbit de Fira de Barcelona per la facturació, els números sanejats, la consolidació del Mobile i l’atracció de nous salons”, ha assenyalat Colau. Per Colau, Barcelona ha sabut trampejar la situació i “minimitzar les conseqüències econòmiques d’un conflicte polític difícil, enquistat i equivocadament judicialitzat”.
A banda de Colau, en la roda de premsa van participar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la consellera d’Empresa, Àngels Chacón; l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín; el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, i el president del consell d’administració de Fira de Barcelona, Pau Relat. Tots ells, sense excepció, van coincidir a demanar “tranquil·litat” per poder fer que la Fira creixi i continuï atraient nous esdeveniments.
Per Relat, la Fira necessita “calma i un clima de diàleg i entesa política” per portar a terme la seva activitat i projectar “una imatge de país i de ciutat segura, acollidora i innovadora”. El president de la Cambra va assenyalar que “aquest país està acostumat a treballar amb inestabilitat”, de manera que “la nostra economia és avui més resilient a la inestabilitat malgrat que ens convindria tenir més estabilitat i pressupostos a les administracions.”
L’impacte del motor
Per la seva banda, Aragonès va destacar el paper de la Fira com a “motor econòmic” de Catalunya i Àngels Chacón va destacar el consens institucional i va demanar: “No ens facin escollir entre la defensa dels nostres drets i l’economia productiva del país”, en considerar que tot es complementa.
Segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), l’ampliació prevista al recinte de la Granvia en més de 60.000 m² suposarà un impacte econòmic de 675 milions d’euros anuals entre els anys 2024 i 2028, i crearà uns 5.000 llocs de treball a l’any. L’increment de l’activitat firal prevista suposarà un creixement del negoci d’un 16,5% de les empreses participants, mentre que les despeses de funcionament s’elevaran un 12% i les despeses d’expositors i visitants, un 9,2%.