L’economia catalana “no està en crisi”
El Col·legi d’Economistes nega el “relat catastrofista” provocat pel procés
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha fet un balanç de final d’any positiu i ho ha aprofitat per negar amb xifres el “relat catastrofista” sobre l’economia catalana provocat pel procés. “Alguns dels que deien barbaritats fa dos anys, encara aquest mes de desembre segueixen exactament igual. Que seguim en crisi, que això s’enfonsa”, ha ironitzat l’economista Jordi Goula, que ha posat sobre la taula diferents indicadors econòmics que comparen els darrers dos anys (últim trimestre del 2017 versus últim trimestre del 2019) i que desmenteixen “els mals auguris”. “En molts casos la variació ha estat positiva a Catalunya i, fins i tot, per sobre de la d’Espanya”, comenta Goula, que assenyala que en aquest període el PIB català va augmentar un 4,5%, contra el 4,2% d’Espanya. “Només deixo aquí la dada. No cal afegir-hi res més”, ha argumentat l’economista. En aquest període de dos anys convulsos, el comerç al detall a Catalunya també es va disparar un 7,4%, i a Espanya un 6,9%. Pel que fa a la població activa, a Catalunya creix un 2,7% (92.000 persones) i a Espanya un 1,3% (308.000 persones). “Això demostra que la gent, principalment estrangera, vol venir a treballar”, assegura Goula, que destaca la taxa d’atur, que es manté força més baixa a Catalunya (passa del 12,5% al 10,9%) que no pas a Espanya (del 16,3% al 13,9%).
L’índex de producció industrial sí que ha caigut a Catalunya (un -0,5% respecte al 0,3% a Espanya) “en ser un territori on la indústria té més pes i on la recessió ha afectat més”. L’economista nega que es visqui una situació de crisi i recessió a l’economia catalana, però sí que reconeix certa desacceleració que portarà a tancar l’any amb un creixement del PIB del voltant del 2%, quan l’any passat va ser d’un 2,5%.
“No és una revolució fiscal, són ajustos”
Des del Col·legi d’Economistes de Catalunya atribueixen la pujada d’impostos per al 2020 pactada entre el govern i els comuns a l’“infrafinançament” que pateix la Generalitat i a la necessitat de disposar d’ingressos per sufragar l’estat de benestar. “No es tracta d’una revolució fiscal, sinóde petits ajustos sobre el conjunt dels ingressos d’un 2% del total sobre tres anys”, va assenyalar ahir l’economista Albert Carreras. Segons el portaveu de la comissió d’economia catalana del Col·legi, Modest Guinjoan, “l’acord no és innocu perquè afecta determinats col·lectius, però a nivell agregat la incidència és globalment baixa”, i hi va afegir que es tracta d’un pacte “comprensible”.
