La guardiola del porquet convertida en aplicació
Goin és una ‘fintech’ que vol ajudar els joves a estalviar i invertir. Està liderada per David Riudor, un emprenedor que ha destacat en les criptomonedes i en la màgia
La tecnologia està obrint bretxes generacionals en múltiples camps i un dels més evidents és el financer, on els joves han abraçat les noves eines de pagament sense els complexos i les pors dels seus pares i avis. Ara bé, no està passant el mateix amb l’estalvi i la inversió. Potser és perquè les propostes no són encara prou seductores i té raó David Riudor, CEO i cofundador de Goin, amb Gabriel Esteban i Carlos Rodríguez. Aquesta fintech, que vol fer més atractiu als mil·lennistes el món dels diners, ha aconseguit el suport d’Anthemis, el fons líder a Europa en empreses emergents de tecnologia financera. De moment, Goin ja ha captat 2,2 milions d’euros en dues fases i està en preparació una nova ronda per a aquest 2020 amb què volen abordar la internacionalització de l’aplicació.
Goin és la versió moderna de la guardiola del porquet, on s’anaven introduint monedes en tornar de la compra, i que es trencava quan arribava el moment de pagar un capritx. L’aplicació ho fa arrodonint les xifres a l’hora de pagar el compte i ingressant la diferència en una entitat de pagaments autoritzada i supervisada pel Banc d’Espanya.
El mètode de Goin és més ampli i té altres modalitats d’estalvi. Per exemple, pot retenir determinades quantitats cada cop que es rep un ingrés, com ara el de la nòmina; o bé establint fites personals basades en l’assoliment d’hàbits saludables i que si no es compleixen es penalitzen i les “multes” se sumen a l’estalvi.
L’aplicació de Goin disposa ja de 280.000 usuaris, amb una mitjana d’edat de 27 anys i residents en grans ciutats com ara Barcelona, Madrid i València. A cadascun d’ells, Goin els proposa fixar un objectiu a assolir -compar un telèfon intel·ligent, autoregalar-se unes bones vacances el pròxim estiu o finançar els estudis-, i després establir els automatismes que millor s’adaptin a les necessitats i característiques de cada estalviador. En aquest sentit, Goin s’ha de vincular al banc de cada usuari per accedir al capital i obtenir informació.
Rendiments.
Un dels actius de Goin és la figura de David Riudor, que amb només 24 anys acumula una llaga carrera emprenedora d’èxit (vegeu desglossament). Ell i els seus socis van crear Goin el 2017 i poc després van guanyar una acceleració de tres mesos a San Francisco que els va obrir la porta dels EUA i va aplanar el terreny: “Va ser fàcil començar”, reconeix.
Treure negocis del barret
David Riudor va trobar en la màgia una primera gran afició a l’altura de la seva curiositat i inquietud inesgotables. De ben jove va començar a fer espectacles de màgia obtenint els primers calerons, que va invertir en Google AdWords per promocionar-se i així fer més actuacions. Amb només 14 anys ingressava més que els seus pares i era el primer màgic que s’anunciava a internet. El segon era Xavier Cabezas, i amb ell va desenvolupar l’espectacle Tecnomagos, que explorava les possibilitats de la nova tecnologia aplicada a la màgia. Aquest esperit pioner els va portar a vendre trucs a altres mags coneguts, amb una fita daurada: el dia que David Copperfield els va trucar.
Però del barret continuaven sortint idees: Abracadabrapp, la versió tecnològica del joc Magia Borrás, que la firma de joguines va comprar i ara és Tecnomagia Borrás; i Ambbis, una consultora de màrqueting basada en la màgia.
En paral·lel, David Riudor estudia enginyeria de telecomunicacions que li obre nous horitzons: decideix explorar el món inversor i s’interessa per les criptomonedes. Fins al punt de ser dels primers a invertir-hi diners i guanyar premis arreu. Tot allò acaba consolidant-se en un negoci de blockchain i criptomonedes aplicat al món immobiliari que finalment deixa perquè l’obligava a traslladar-se a Singapur. “Volia desenvolupar alguna cosa a Europa que vinculés tecnologia i finances i que s’adrecés als joves”, diu.
Riudor veu coherència en la seva trajectòria: “De la màgia em resultava atractiva tota l’alquímia dels trucs, el treball de laboratori que hi ha darrere; però també que cada dia és diferent i això també ho he trobat en les finances.”