“El caixer més proper és a mitja hora de cotxe”
Fa un any i mig que el caixer va tancar i els veïns han d’anar a Berga per retirar diners
La majoria són persones grans i tenen moltes dificultats per desplaçar-se
Treure diners del banc s’ha convertit en tot un periple per als veïns de Borredà des que, el juny del 2018, l’únic caixer automàtic del poble va tancar les portes. Ara, si volen retirar diners han d’anar fins a Berga, que és a mitja hora de cotxe per la C-26, una carretera farcida de revolts. Això suposa un problema per a la majoria de veïns, que, passada una certa edat, no poden agafar el cotxe fins a Berga o no s’hi veuen amb cor, i que, a més, no dominen prou les noves tecnologies per fer les gestions bancàries des de casa.
L’oficina que hi havia a la plaça Major de Borredà era de Caixa Manresa, fins que l’entitat bancària va ser absorbida per BBVA. Aleshores l’oficina es va substituir per tan sols un caixer i, un any més tard, va tancar. “A aquests bancs tan grans els són igual els pobles petits com Borredà”, denuncia la Carme, una veïna del poble.
Les causes del tancament tampoc les saben del cert, tot i que sospiten que el banc va voler optimitzar els costos. “No poden dir que van haver de plegar pel lloguer del local, perquè només pagaven 50 euros al mes”, diu en Joan, i hi afegeix que “no els costava gens mantenir-lo obert, si de tota manera tenen tants beneficis”. D’altra banda, assegura que “quan hi van deixar només el caixer, ja era un problema, perquè no llegia les llibretes, que és com la gent gran controla com es gasta els cèntims”. “Als pobles petits, treure’ns el caixer és acabar-nos de matar”, lamenta.
A Borredà, més d’una quarta part de la població té més de 65 anys i els veïns temen que la precarietat del servei n’acabi expulsant els joves i suposi la mort del poble. En Jaume, veí jubilat de Borredà, sempre que pot fa les gestions per internet, però diu que per treure diners s’ha de desplaçar “tant sí com no”. “Jo ja no condueixo”, assegura, i sovint aprofita quan algú va a Berga per deixar-li la targeta perquè li tregui els diners que necessita, però admet que “és molt avorrit haver de demanar favors”. La Rosa, que té 70 anys, explica que sovint també acompanya els seus tiets a Berga per fer les gestions bancàries.
A la dificultat de desplaçar-se fins a Berga, s’hi afegeix un altre problema més recent. Per no haver d’anar amunt i avall, “molta gent retira tots els diners i els guarda a casa, i a vegades els roben”, segons explica una veïna. I és que l’increment del nombre de robatoris en els últims temps preocupa molt els borredanesos.
Els comerços també han vist amb mals ulls el tancament del caixer automàtic del poble, atès que els visitants que rep Borredà tampoc poden treure diners. El turisme és el principal motor econòmic dels comerços de Borredà. “Hem notat molt les pèrdues”, es lamenta en Josep de Cal Portell. Sempre que poden fan servir el datàfon per cobrar els imports als clients, però no sempre hi ha cobertura. “Vam tenir una època en què no funcionava mai”, explica, i hi afegeix que per als visitants també és un problema que no hi hagi caixer automàtic al poble: “Quan els dius que han d’anar a Berga a treure diners, la gent ja no torna.” El forn de pa, per exemple, segons expliquen els veïns, no té datàfon perquè no hi arriba la cobertura.
L’alcalde de Borredà, Jesús Solanellas, assenyala que l’Ajuntament ha intentat negociar amb diverses entitats bancàries per aconseguir el retorn d’un caixer al poble. “Ens demanaven pagar 800 euros al mes a canvi de posar-hi un caixer –declara–, i un poble com Borredà no pot assumir aquests costos.” De tota manera, l’alcalde va voler avançar que “s’està intentant arribar a un acord amb la Diputació” perquè n’assumeixi, si més no, una part del cost.