Economia
Pensions, SMI i derogació de la reforma laboral, ja en marxa
Les primeres accions en matèria d’economia s’orienten també al nou Estatut dels Treballadors del segle XXI
Els sindicats demanen que no s’ajorni la pujada total del SMI
La derogació de la reforma laboral del PP del 2012 i l’increment progressiu del salari mínim interprofessional són dues de les actuacions en matèria laboral de l’acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem que ja s’han començat a treballar aquesta setmana que avui acaba, en una reunió que va mantenir la ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb patronal i sindicats, i que ha servit per començar a abordar també el nou Estatut dels Treballadors del segle XXI, amb aspectes que es volen canviar, com ara les indemnitzacions per acomiadament. Més que deures, doncs, és ja un work in progress.
La patronal espanyola, la CEOE, avisava que les mesures incloses en l’acord de coalició elevaran la despesa social i podrien portar el dèficit públic al 3,5% del producte interior brut (PIB), lluny de les recomanacions de contenció que marquen des d’Europa. Tant la CEOE com Foment del Treball han qualificat la reforma laboral del PP de mesura “valenta” que va contribuir a evitar que moltes empreses tanquessin durant la crisi, però justament aquesta era una de les condicions posades per Unides Podem a l’hora de donar el sí a Sánchez, a més de ser una de les grans reivindicacions dels sindicats en els darrers anys.
Per la vicepresidenta i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, la política econòmica del govern es guiarà amb una combinació de disciplina fiscal –amb la reducció del dèficit i el deute públic–, sensibilitat social –per reduir la desigualtat i el nivell intolerablement alt d’atur– i reformes estructurals.
L’acord de govern suggereix que la derogació de la reforma laboral del 2012 (no de la reforma de l’època de José Luis Rodríguez Zapatero) serà completa, però s’han prioritzat punts com l’acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia, la recuperació de la ultraactivitat dels convenis (quan no s’han renovat), la limitació de les causes d’acomiadament i l’eliminació de la prioritat que tenien els convenis d’empresa per sobre dels convenis sectorials.
Amb el salari mínim interprofessional (SMI), el compromís és que al final de la legislatura se situï en el 60% del salari mitjà espanyol. De manera que el que s’ha obert és una discussió entre agents socials sobre quin és aquest salari mitjà. Unides Podem fixava en el seu programa electoral que el SMI s’hauria de situar en 1.200 euros, mentre que CCOO creu que el salari mitjà està en 1.003 euros i la UGT, que està en 1.150 i que l’any 2023 hauria d’arribar als 1.250 euros mensuals.
El mateix president Pedro Sánchez va assegurar dimarts que compliria la seva paraula: “L’horitzó està claríssim: el 60% del salari mitjà al final de la legislatura, i caldrà fer-ho en el marc del diàleg social, amb empresaris i sindicats.” Als primers, la idea ja els comença a provocar al·lèrgia.
LA XIFRA
La reforma de les pensions, la fita més complicada
El nou ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, té en l’horitzó un dels reptes més complicats de la legislatura: reformar el sistema de pensions de manera que sigui socialment i financerament sostenible. Amb un fons de reserva de la Seguretat Social en mínims històrics i un dèficit de l’,14% del PIB l’octubre del 2019, la reforma de les pensions és una prioritat però també un problema financer per al país des de fa anys. L’acord de govern de la coalició preveia la derogació tant de l’índex de revaloració –vol tornar a actualitzar les pensions d’acord amb el preu de la vida o l’IPC– com del factor de sostenibilitat. El ministre, però, també vol obrir una “reflexió sobre el sistema de previsió complementària”, és a dir, plans de pensions d’empresa.
En matèria fiscal i estabilitat pressupostària (l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat serà el primer repte de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero), l’acord de govern preveu la llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal, prohibició de noves amnisties fiscals, augment del tipus impositiu per a grans corporacions i reducció per a pimes, i augment de l’IRPF per a rendes superiors als 130.000 euros.