La població de senglars continua sent alta a Girona
Els agricultors asseguren que el nombre de senglars encara és preocupant i demanen no abaixar la guàrdia
Els caçadors diuen que s’han fet moltes batudes
El nombre d’exemplars de senglars “continua sent alt”, segons un estudi de la població de senglars entre el 2018 i el 2019 elaborat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Les dades de la temporada 2019/20 encara no han sortit perquè la veda no s’acaba fins a finals d’aquest mes de març, però els caçadors defensen que han “fet molta feina” i que han aconseguit abatre “molts exemplars”. Això, però, no és suficient, segons diuen els pagesos, que asseguren que el nombre d’exemplars que hi ha a la demarcació “encara és preocupant”, perquè moltes zones de les comarques gironines estan per sobre del nombre d’exemplars aconsellats i ara per ara no es pot “abaixar la guàrdia”. “N’hi ha molts. Massa. El nombre d’exemplars acceptable i suportable són quatre o cinc senglars per quilòmetre quadrat i, en canvi, a les comarques gironines n’hi ha quatre o cinc vegades més”, assegura Narcís Jordi Poch, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a Girona. Poch explica que contínuament reben queixes de pagesos que diuen que els senglars els han destrossat les collites. I s’ha donat el cas que, per evitar aquestes destrosses, els propietaris dels camps “han hagut d’instal·lar pastors elèctrics”.
Les dades de l’estudi de la Generalitat asseguren que l’any passat la població de senglars va disminuir en bona part de Catalunya. I, segons aquestes dades, hi ha punts de les comarques gironines on la densitat també ha baixat, però tot i així continua sent molt alta. L’estudi concreta que a l’Alt Empordà i a la Garrotxa la densitat de senglars era l’any passat d’entre 12 i 15 animals per quilòmetre quadrat quan l’any anterior havien arribat als 20-25. A les Gavarres, però, el treball assenyala que la població de senglars va mostrar un augment de densitat (entre un 16% i un 35%) respecte a la temporada anterior.
Tot i que aquestes no són les dades d’enguany i que en general es reconeix que en els últims dos mesos els caçadors “han fet moltes batudes”, el sindicat Unió de Pagesos manté que els pagesos es continuen queixant i que hi ha malestar. “Fa pocs dies vaig parlar amb representants dels pagesos a la Garrotxa, el Gironès, la Selva i l’Empordà, i la sensació és la mateixa que teníem fins ara”, va comentar el coordinador territorial, que va assegurar que “s’han de prendre mesures urgents” per evitar que la població de senglars continuï augmentant.
Bona feina
Per la seva banda, el president de la Federació de Caçadors de les comarques de Girona, Josep Blanquera, comenta que aquest any s’han fet moltes batudes i està “convençut” que gràcies a les sortides dels caçadors la població de senglars ha baixat en algunes zones, malgrat que no descarta que en d’altres hagi crescut, perquè els senglars, quan deixen de tenir menjar, “canvien ràpidament de zona”. Blanquera, però, assegura que totes les societats de caçadors han fet aquest any “una bona feina”, que s’ha anat on se’ls ha sol·licitat i que els observatoris “tenen la sensació que la població de senglars ja és menor que en els darrers anys”. I si a final de mes, quan ja no es podrà caçar, es detecta que encara hi ha massa exemplars de senglars a la demarcació de Girona que destrossen conreus o provoquen accidents de trànsit, es pot proposar fer batudes extraordinàries, tant de dia com de nit, com ja s’ha fet en els darrers anys.
LES XIFRES
Batudes especials a les ciutats
Però no només es veuen senglars a les zones de muntanya, sinó que per buscar menjar s’endinsen a les ciutats. A principis de febrer, a la ciutat de Girona es va poder veure una família de senglars passejant de matinada per l’avinguda Pericot. Aquest fet va aixecar molta expectació entre els veïns de la zona.
De fet, aquell no era el primer cop que apareixien senglars per Girona, perquè ja se n’han pogut veure a la zona del Pont Major, Fontajau i Pedret, entre d’altres.
“És normal que ara ja arribin a les ciutats i és un problema de les zones de seguretat que hi ha a Girona”, segons assegura Josep Blanquera. Són poblacions de senglars “que estan enclavats en zones properes a la ciutat”, però com que aquestes zones són zones de seguretat no se’ls pot caçar.
Per poder actuar si acaben molestant molt i sortint molt, sempre segons assegura Blanquera, s’haurien de fer unes batudes especials i “aquestes batudes haurien d’anar a càrrec del cos d’agents rurals”.
A la demarcació de Girona, hi troben molt aliment
Imma Bosch
El programa de seguiment de les poblacions de senglars de Catalunya de la temporada 2018/19 que ha elaborat la Generalitat calcula que a Catalunya viuen 190.000 senglars. Diu, però, que la densitat de senglars va disminuir l’any passat en gran part del país i que aquest descens és positiu, ja que ha permès reduir la conflictivitat que genera l’excés d’aquesta espècie i reduir-ne els riscos sanitaris. Els descensos s’atribueixen a la pressió exercida pels caçadors, la baixa producció de gla que hi va haver el 2017 i les reiterades sequeres.
Si bé el descens varia segons les zones, al llarg del 2018 la major part de la població de senglar va baixar entre el 2% i el 27% respecte a l’any anterior. Les zones on els descensos van ser més acusats, entre el 44% i el 66%, són alguns espais del Pirineu i Prepirineu, cosa que s’explica per les sequeres, les fortes nevades, les gelades, la baixa producció de gla i la forta pressió de caça.
El treball explica que només en quatre observatoris (Sant Llorenç del Munt, les muntanyes de Prades, el massís del Garraf i les Gavarres) la població va mostar un augment de densitat (entre un 16% i un 35%) respecte a la temporada anterior. Aquesta variació s’explica per factors locals com ara més disponibilitat d’aliment complementari (per exemple, conreus) i menys rigor de la sequera, entre d’altres.
Tot i això, com que ja es partia de densitats excepcionals en bona part del país, el nombre d’exemplars de senglar la temporada 2018/19 continua sent alt a les comarques de Girona i del nord de Barcelona. Les densitats més elevades, entre 12 i 15 senglars per quilòmetre quadrat, són a l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Montseny.
Són zones on el senglar troba condicions òptimes: alta pluviositat, boscos d’alzines sureres i roures, i grans superfícies de conreus de regadiu, que en conjunt aporten molta disponibilitat d’aliment al senglar.