La més antiga i amb més implantació al territori

«La Caixa» va tancar el primer trimestre d'aquest any amb un benefici net de 502 milions d'euros, un volum de negoci que ha augmentat fins als 416.767 milions en dotze mesos, i per primer cop és líder en dipòsits i crèdits a l'Estat espanyol, amb quotes del 10,1% i el 10%. Les xifres deixen clar que l'entitat ha estat una de les caixes que ha pogut trampejar en millors condicions l'actual crisi financera.

A Girona hi va arribar l'any 1909, cinc anys després que es creés l'entitat d'estalvis de la mà de l'advocat Francesc Moragas Barret, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana. En aquell moment s'anomenava Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. La de Girona era la segona sucursal que s'obria fora de Barcelona –la primera va ser a Igualada– i es va ubicar als números 3 i 5 de la rambla Verdaguer. La inauguració d'aquesta oficina va ser tot un esdeveniment a la ciutat, que va incloure recepció dels directius de l'entitat a l'estació de tren, acte al saló de plens de l'Ajuntament i inauguració al Teatre Municipal. Les obres de remodelació de l'espai on es va ubicar l'oficina es van encarregar a un jove arquitecte: Rafel Masó.

L'èxit de l'entitat va obligar a fer un trasllat, el 1925, a un local més gran, a l'altre costat del riu Onyar. És l'actual seu de «la Caixa» a Girona, al carrer Santa Clara. El mateix Masó va dirigir la remodelació de tot l'edifici, una part del qual l'entitat financera va llogar durant un temps.

A partir d'aquí, la seva implantació al territori gironí ha estat espectacular, fins a convertir-se en l'entitat més important de la demarcació. L'any 2.000 ja tenia 162 sucursals, amb molta diferència en relació amb la segona entitat del rànquing –Caixa Girona, que tenia 127 oficines– i encara més amb la tercera –Caixa Catalunya, 33–. Aquest nombre d'oficines s'ha mantingut fins a l'actualitat. On té més implantació és al Gironès, amb 44 sucursals, la Selva (32), l'Alt Empordà (31) i el Baix Empordà (24).

L'Obra Social de «la Caixa» també té una gran importància a la demarcació, amb diversos projectes en els àmbits social i cultural. El més important que hi ha sobre la taula és l'obertura d'un Caixafòrum a Girona, a la plaça Poeta Marquina. De fet, l'Obra Social forma part de l'entitat gairebé des del seu naixement. Va ser el 1917 quan es va començar a dedicar, de manera específica, una part del seu excedent a la realització d'activitats socials i, el 1918, ja es va integrar l'Obra Social en la seva organització per assegurar-ne una gestió eficaç i professional.

«La Caixa» s'ha convertit en el tercer grup financer de l'Estat espanyol, amb oficines arreu del món. Una entitat amb una imatge corporativa pròpia i molt coneguda. Va ser a finals dels anys setanta, quan es va encarregar la creació d'una marca identificativa. Es va sol·licitar a l'artista Joan Miró que fes un tapís en què es pogués aïllar algun element singular. L'any 1980, l'estrella es va convertir en el símbol i el tapís està exposat a l'entrada de la seu central de «la Caixa».