Fil a l'agulla al pacte tarragoní per al desenvolupament de la química
Se signarà d'aquí a tres setmanes entre empreses, sector públic i ens econòmics
Tal com va dir el vicepresident de l'Associació Química Empresarial de Tarragona (AEQT), Joan Pedrerol, «el sector químic genera riquesa, i és un interès social, de tots, veure quines coses hem de treballar per facilitar la feina». Per això s'ha decidit renovar i ampliar el pacte de progrés signat el 1991 entre empreses, sindicats i ajuntaments, «amb l'objectiu d'assegurar el futur del clúster», segons va confirmar a El Punt l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que va concretar que el nou pacte per al desenvolupament es firmarà «d'aquí a tres setmanes». El document, que tindrà fins a 21 signants (Estat, Generalitat, Diputació, nou ajuntaments, la URV, les cambres de comerç de Tarragona i Reus, l'Autoritat Portuària i els sindicats, entre d'altres), té l'objectiu de consolidar les instal·lacions productives existents i atreure-hi noves inversions, a través d'una optimització dels costos i les matèries primeres disponibles. «El futur són productes amb menys consum energètic, més resistents i més innovadors», va exemplificar Pedrerol, que també va aclarir: «No demanem compromisos econòmics a les administracions, però sí que facilitin els tràmits si vol venir una empresa, o que dotin el polígon de sortides directes en les infraestructures viàries i ferroviàries.»
40 setmanes de feina
Pedrerol va avançar, de fet, que «ja s'estan constituint grups de treball» transversals. «Els grups han de definir, per exemple, quin tipus d'empreses poden venir, quins productes es poden fabricar en el futur o quines infraestructures ens farien més atractius», hi va afegir. Fins i tot hi ha planificat un calendari per definir el pla, desenvolupar-lo i establir accions tant globals com concretes de màrqueting per captar inversions. Està previst que les reunions durin «entre 22 i 30 setmanes ininterrompudes, que equivalen a unes 40 setmanes de calendari». «Per tenir-lo ja ens n'anirem a gairebé un any», va resumir.
La crisi hi ha fet perdre 450 llocs de treball
Als polígons químics del Camp i l'Ebre (al nord i el sud de Tarragona, però també als d'Alcover, Flix i Tortosa) hi treballen unes 6.000 persones, si bé es calcula que generen uns 30.000 llocs de treball induïts. La crisi, però, s'hi ha notat força, ja que segons les dades presentades ahir per l'AEQT, sis plantes estan tancades ara mateix de manera indefinida, i els dos darrers anys ja s'hi han fet cinc expedients de regulació d'ocupació, i hi han perdut la feina 453 persones, un 8% del total. Segons dades només del 2008, a més, la producció de les químiques tarragonines va caure un 16% respecte al 2007, dels 21.200 als 17.800 milions de tones. En tot cas, la indústria química del Camp i l'Ebre suposa el 25% del total de la producció estatal del sector, i fabrica un 44% dels plàstics, a més de generar un 60% dels trànsits del port de Tarragona.
Lleugera recuperació en el primer trimestre
El sector químic genera el 14% del PIB industrial de l'Estat i dóna feina a altres sectors –com ara el tèxtil o l'automobilístic–, dels quals prové el 40% de la demanda. D'aquí, potser, que la baixada del 2009 respecte del 2008 –de més d'un 11% en la producció– sigui la meitat que la del conjunt de la indústria (23%). Importacions i exportacions van decréixer un 15% l'any passat i el nombre d'ocupats també va baixar un 5%, fins als 236.000. Les últimes dades, del primer trimestre del 2010, indiquen tanmateix una lleugera recuperació, ja que la producció va créixer un 7,6% respecte al mateix període de l'any anterior. Això sí, el president de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), Fernando Iturrieta, recordava ahir que aquell va ser «el punt més baix de la crisi, ja que encara s'està per sota dels nivells normals del sector». L'exportació, gairebé la meitat de la producció, també va créixer un 23% «gràcies al creixement positiu i a la debilitat de l'euro», i la importació només ho va fer un 10%. Iturrieta, que feia una previsió «lleugerament negativa» per al conjunt del 2010, lloava en especial que «el pol de Tarragona és un dels que millor resisteix la crisi pel volum de les unitats», tot i que recordava que «cal incentivar aquest clúster entre tots, incentivar-hi la creació d'empreses i mantenir les que ja hi ha».
Contra l'augment de les restriccions d'emissions
Les peticions d'alguns sectors a la Unió Europea perquè augmenti del 20% al 30% el compromís de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle fins al 2020 han generat el rebuig de la química, i van originar ahir algun moment tens. El president de Feique advocava a la premsa per «una normativa raonable però universal, perquè amb una homogeneïtat en la legislació som competitius». «El fet que persones que aquí i a Europa exerceixen càrrecs públics acceptin i difonguin aquests arguments és senzillament indignant», clamava després en l'exposició en públic, quan acusava que «alguns polítics són capaços de generar el mateix efecte que l'absència de demanda en els mercats». El director general d'Indústria del ministeri, Jesús Candil, li recordava que l'Estat «està obligat a complir la normativa comunitària, que està prou estudiada perquè no suposi una pèrdua de competitivitat». «Mai estarem contra un canvi legislatiu si no ens deixa en situació de desavantatge», li replicava Iturrieta. Minuts després, en la clausura, Candil justificava els canvis, davant el riure irònic dels assistents, en la fita de «situar la indústria a l'avantguarda i amb les millors tecnologies disponibles». Això sí, titllava de «malentès» el suposat augment al 30% de la reducció d'emissions, ja que «no és cap posició comunitària i, si ho fos, l'Estat hi estaria en contra».