Un afectat pel frau dels ERTO: “Alguns treballadors no entenien que era il·legal i donaven les gràcies a l’empresa”
Advocats i sindicats alerten que l’ús d’expedients temporals que defrauden la Seguretat Social és un fenomen estès
La Carla (nom fictici) va saber a finals de març que la seva empresa havia presentat un Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) de reducció del 70% de la jornada, cosa que implica que la companyia paga dues hores i mitja de feina al dia i que l’erari públic abona la resta a través de l’atur.
La direcció es va oferir a complementar fins al 100% del sou -en els ERTO només es cobra el 70% de la base reguladora– i va proposar a més de cent empleats que continuessin fent vuit hores al dia “voluntàriament”.
“Alguns treballadors no entenien que era il·legal i fins i tot donaven les gràcies a l’empresa per no enviar-nos a casa”, explica la Carla, que va quedar “perplexa” quan va veure que la plantilla ho acceptava “massivament”.
El seu cas és un exemple de la pràctica fraudulenta més estesa en aquests moments relacionada amb els ERTO, que ja afecten més de 688.000 treballadors a Catalunya, segons expliquen juristes i sindicalistes consultats.
Nacho Parra, advocat del Col·lectiu Ronda, assegura que “el frau més habitual” que arriba al seu despatx és el de companyies que presenten un expedient de reducció de jornada malgrat obligar la plantilla a treballar a jornada completa.
Segons explica, les empreses fan servir el complement salarial de fins al 100% del sou per convèncer els treballadors d’acceptar el frau.
D’aquesta manera, les companyies s’estalvien una part de les cotitzacions a la Seguretat Social, exonerades excepcionalment mentre dura l’estat d’alarma en els ERTO de força major, i part del salari de la jornada que l’empleat no hauria de treballar.
La feina per part de la plantilla, però, continua sent la mateixa que abans de la pandèmia.
Pressions als treballadors
Les setmanes que han passat després de l’inici de l’expedient temporal a l’empresa de la Carla han estat marcades per un debat sobre la “legalitat i la moralitat” dins la companyia, en el qual la direcció ha arribat a retreure als treballadors que no volguessin dedicar “ni dos segons més del temps legalment exigible” per salvar l’empresa, segons diu un correu al qual ha tingut accés l’ACN.
“Directament no han obligat ningú però han utilitzat el discurs dels sentiments i de la por perquè els treballadors acceptin l’inacceptable”, explica aquesta afectada, que relata que la direcció ha apel·lat constantment al “compromís” i a la “lleialtat” dels empleats per evitar la pèrdua de la competitivitat de la companyia en un moment de dificultat econòmica.
Quan la plantilla pregunta als seus superiors què passarà si Inspecció de Treball es troba amb una empresa amb centenars d’empleats fent vuit hores al dia quan legalment només poden treballar el 30% de la jornada, els caps es limiten a assegurar que els inspectors ho tenen molt difícil per demostrar el frau.
A més, els traslladen que, quan arribés la sanció, l’assumirien en un moment de menys tensió a la tresoreria i, per tant, els hi sortia a compte.
L’expedient presentat per l’empresa de la Carla forma part del 5% d’ERTO que el departament de Treball ha aprovat per silenci administratiu, és a dir, que s’accepta un cop passat un període de cinc dies hàbils.
Por a denunciar
Els sindicats i advocats laboralistes estan tenint dificultats per a actuar quan els arriben aquesta mena de situacions perquè els empleats tenen por a represàlies i no volen denunciar.
Núria Gilgado, secretaria de política sindical de la UGT, assegura que els treballadors afectats tenen por a perdre la feina i, per tant, els és “molt difícil” posar una denúncia amb noms i cognoms.
El sindicat ha rebut multitud de casos amb incompliments de la normativa dels ERTO i constata que “hi ha moltes empreses que estan utilitzant les mesures excepcionals que ha pres el govern per estalviar-se salaris”.
Les persones afectades pel l’incompliment de la norma “cobren menys” i tot i això “han de treballar més” perquè tots els indicadors apunten que, amb el teletreball, la jornada laboral es difumina i es fan més hores, recorda Gilgado.
Per demostrar que hi ha hagut una conducta il·lícita, el fet s’ha de produir de manera “recurrent i diària”, apunta Parra, que explica que contestar a un correu o a una trucada de manera puntual fora de l’horari de feina no constitueix un frau a les arques públiques.
La gran majoria d’expedients fraudulents s’estan donant en empreses de menys de 50 treballadors on és fàcil teletreballar, com ara companyies d’enginyeria o informàtica, consultories o assessories, estudis de disseny i producció o en el sector de la comunicació.
Aquest fenomen també s’ha estès, però, a empreses del tercer sector que s’han vist desbordades per l’emergència sanitària. Per exemple, l’Òscar (nom fictici) és responsable de comunicació d’una entitat del tercer sector que ha presentat un expedient per a suspendre temporalment el contracte dels seus empleats que, en lloc d’haver cessat la seva activitat, “fan més feina que mai”.
“En cap moment m’he plantejat que estigués fent un frau”, confessa l’Òscar, que assegura que “ningú l’ha obligat” a continuar fent la seva feina “en cap moment”.
Si es demostra l’incompliment de la normativa dels expedients temporals, l’empresa que hagi presentat un ERTO per força major i s’estalviï les cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors haurà de tornar totes les quotes que ha deixat d’abonar mentre l’expedient ha estat vigent.
A més, totes les companyies que hagin dut a terme un expedient temporal fraudulent, encara que no sigui per una causa de força major, estaran obligades a retornar l’import de les prestacions d’atur que ha rebut la plantilla de forma il·lícita i a pagar als empleats el salari íntegre de totes les hores treballades.
Les empreses també hauran de fer front a una sanció per part d’Inspecció de Treball que pot arribar als 180.000 euros, ja que es considera una infracció molt greu.
El ministeri de Treball ha creat una unitat de gestió específica per fer front a les incidències que la covid-19 provoqui en el mercat laboral. La Inspecció de Treball i la Seguretat Social està actuant d’ofici en els casos en què detecten un ERTO fraudulent però no s’han fet públiques xifres de quantes sancions s’han interposat.
Segons el criteri de Nacho Parra, advocat del Col·lectiu Ronda, els empleats només podrien veure’s perjudicats si es demostra que existeix “connivència” en el frau, un fet que, segons diu, és “fortament improbable”.
Aurora Sanz, sòcia directora del departament de Laboral del despatx Grant Thornton, també creu que les autoritats tindran en compte que els treballadors han tingut un perjudici econòmic i centraran les sancions en les empreses.
“La conseqüència fonamentalment és per la companyia perquè el treballador està en una situació més precària i es veu pressionat a acceptar aquestes condicions per mantenir la seva feina”, apunta Sanz.
Davant la situació “indignant” que els ha tocat viure, treballadors com la Carla valoren molt bé els passos que fan, tenint en compte les perspectives professionals i les conseqüències per l’economia familiar.
“És una situació complicada que involucra molta gent i pot fer molt mal. Una cosa és queixar-se però passar a l’acció és una decisió molt més difícil de prendre”, reflexiona.
