La crisi de la Covid-19, en dades
Les xifres mostren que l’enfonsament econòmic és fins i tot més profund que el del 2008
Cau el consum de tot tipus i el turisme i puja l’atur
L’anàlisi d’una setzena dels principals indicadors econòmics catalans que recull l’Idescat mostren que la crisi de la Covid-19 ha provocat una greu davallada en tots els sectors econòmics del país i, encara més, les gràfiques de caiguda són tan profundes que auguren una recuperació lenta i llarga. De fet, la mateixa Comissió Europea va fer públic dimecres que calcula que el producte interior brut (PIB) espanyol caurà un 9,4% i que la taxa d’atur pujarà fins al 18,9% aquest any com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus i les mesures de confinament imposades per frenar-la. L’executiu comunitari projecta, a més, que el dèficit públic s’incrementarà el 2020 fins al 10,1% del PIB i que el deute públic escalarà fins al 115,6% del PIB. Pel que fa a Catalunya, l’economia es pot arribar a desplomar un 8,8% aquest any i l’atur pot disparar-se fins al 18% en l’escenari més pessimista previst pel govern. Les estimacions elaborades per l’executiu també inclouen un escenari base amb una contracció del PIB del 7,6% el 2020 i l’atur en el 17,1%. De fet, les dades del primer trimestre, que es van conèixer dijous, indiquen que el PIB ja ha caigut un 3,9%. Per sectors, la caiguda més gran ha estat a la construcció, d’un 8,2%, seguida de la dels serveis, amb un 4%.
L’enfonsament econòmic, segons el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, serà “tan dolent o pitjor que la crisi financera global” de l’any 2008. En aquella crisi, a Catalunya es van destruir 665.000 llocs de treball i un estudi recent de Manpower estimava, abans de l’esclat de l’actual pandèmia, que l’any 2021 es podrien haver recuperat tots. Ara, i aquest és un dels 16 indicadors analitzats, ens trobem les pitjors dades d’atur en un mes d’abril, un mes en què habitualment es crea ocupació. A més, aquestes dades no recullen els més de 700.000 catalans afectats per ERTOs. Aquesta dada, a més, es veu reforçada per la caiguda del 3,1% de les afiliacions al sistema de la Seguretat Social al mes de març. Tots els números en vermell.
Un altre dels indicadors que mostra la salut d’una economia, la del consum, indica unes dades extraordinàriament dolentes, només amb una excepció, la de les vendes de l’alimentació, disparades des del 14 de març. El consum d’energia va caure un 5,5% al març; el del ciment, un 27%; la matriculació de vehicles, un 66,5%; el consum al detall cau un 15,6 interanual, i el dels hipermercats o àrees comercials, un 16,2%, el darrer mes de març. I, per acabar aquest àmbit de consum, el nombre de vols registrats als tres aeroports operatius a Catalunya van caure un 64,6% al mes de març. Tot plegat, derivat d’una crisi sanitària sense precedents que ja ha provocat gairebé 11.000 morts, més de 6.300 en hospitals.
Turisme, un any perdut
El turisme significa, segons diferents estudis, al voltant del 12% del PIB català i un percentatge similar dels llocs de treball, i tots els analistes indiquen que, tot i que va ser amb contractes temporals i de baixa qualitat, la seva potència, sobretot de la marca Barcelona i del sol i platja, va alleugerir i molt la greu crisi econòmica provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària. Ara, el sector dona per perduda la temporada 2020 i cerca com adaptar-se perquè la del 2021 sigui mitjanament bona.
En aquest sentit, el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Mestre, considerava la setmana passada que aquesta crisi ha de ser una “oportunitat” perquè la ciutat faci un “canvi” del “turisme de quantitat al turisme de qualitat”. Per a Mestre, “és l’oportunitat de fer valdre la importància del turisme”. “Parlo de Venècia, però també podria parlar de Barcelona. Han estat ciutats que han demonitzat el turisme durant molt de temps i ara estem tots resant perquè torni com més aviat millor”, afirmava Mestre, que hi afegia que és el moment d’iniciar “un nou camí” cap a un turisme “de qualitat”. Tot i això, Mestre admetia que algunes parts de la ciutat han patit “sobresaturació turística”, però matisava que el turisme es pot gestionar bé i que hi ha “l’oportunitat de captar un client de qualitat, sigui en negoci, en cultura o en esport”. Les dades d’aquesta crisi encara s’estan escrivint, però, de moment, al març el nombre de visitants estrangers a Catalunya va caure un 62,2% respecte al mateix mes del 2019.
Els empresaris, sense confiança en el futur
La confiança empresarial va caure un 30,2% al mes de març. Per sectors, l’hostaleria, el transport i la construcció són els que tenen un pitjor comportament, amb una caiguda de la confiança del 37,1%.
Les corbes esperades
Les dades de nous infectats per Covid-19 des del 24 de febrer i les de morts hospitalàries (des del 14 d’abril el Departament de Salut a aquestes xifres hi suma les persones mortes a les residències de gent gran o a casa, però l’Estat no les té en compte en les seves estadístiques) mostren la famosa corba que va fer que, a primers d’abril, la Generalitat assegurés que havia passat el pic de la malaltia, el moment en què el sistema sanitari va estar, ara per ara, més tensionat. El pic de nous contagis (aquesta dada sempre té a veure amb el nombre de tests que es fan) va ser el 30 de març, amb 2.616, i el de persones mortes en centres hospitalaris va ser, amb 262, el mateix dia. Les dades dels darrers dies mostren un lleuger repunt, tant de nous infectats com de morts als hospitals catalans. De fet, la gran por és que el desconfinament accelerat que es va iniciar el dia 4 pogués provocar un repunt, una segona corba, que tornés a posar al límit el sistema sanitari.
Les pitjors dades d’ocupació en un mes d’abril
L’atur registrat va pujar a l’abril en 50.763 persones, fins a arribar als 467.810 desocupats. Aquestes són les pitjors dades en un mes que habitualment és bo, ja que es produeix un augment de la contractació per l’arribada de la temporada turística. I és, també, la xifra més alta de desocupats total des del maig del 2016, quan es va arribar als 486.123. Les dades d’abril representen un increment d’aturats del 12,17% mensual, mentre que si es compara amb el mateix mes del 2019, l’augment s’enfila fins al 22,59%, és a dir, 86.212 persones aturades més. L’aturada econòmica que ha provocat la pandèmia de la Covid-19 incideix, sobretot, en el sector serveis, que ha registrat aquest abril un augment de l’atur de 39.012 treballadors. A l’abril, el nombre de desocupats al sector de la indústria ha pujat en 4.847 treballadors, mentre que a la construcció s’ha incrementat en 6.416 persones i a l’agricultura, en 126. D’aquests 467.810 aturats registrats a l’abril, 212.527 són homes i 255.283 dones, i respecte al total, més del 90% (432.387) són majors de 25 anys. D’altra banda, 97.294 desocupats al mes d’abril eren estrangers, amb un creixement de l’11,64% en comparació amb el mes anterior, dels quals 4.696 eren de l’àmbit de l’agricultura, 6.185 de la indústria, 10.981 de la construcció, 63.509 del sector serveis i 11.923 eren persones que no disposaven d’una feina anteriorment.
Disminueix el preu de l’energia
L’aturada de la producció, almenys durant el període de confinament total, ha arrossegat a la baixa els preus industrials, amb una especial incidència en el preu de l’energia, que s’ha desplomat un 5,5 al mes de març, un 10,2 interanual i acumula, de gener a març, una caiguda del 6,8. Els preus industrials, que també inclouen béns de consum, béns d’equipament i béns intermedis, ha caigut un 1,4%. Pel que fa a la facturació energètica, va caure un 1,5% al mes de març, tot i que la sotragada important va ser al sector terciari, bars, restaurants, botigues, amb una caiguda del 4,5%. El sector domèstic, tot i el confinament, no creix.
Els preus del menjar pugen un 2,4%
L’índex de preus de consum interanual del mes de març es va situar en el 0,0%. Ara, això no vol dir que no hi hagi variacions depenent dels sectors. Així, per exemple, els preus dels aliments i les begudes no alcohòliques han pujat un 2,4% i els transports han caigut un 2,7%.
Un 66,5% menys de vehicles matriculats
La davallada de la matriculació de vehicles al mes de març va arribar al 66,5%, mentre que en els vehicles industrials va ser del 63,6%, acumulant des del gener una caiguda del 34,5%.
Només l’alimentació aguanta a les botigues i les àrees comercials
Les botigues de comerç al detall, excepte les d’alimentació, van haver de tancar el 14 de març, i fins al dia 4 de maig, amb l’entrada de tot Catalunya a la fase 0, no van poder tornar obrir, però sempre amb cita prèvia. Tot i això, segons les organitzacions que les representen, només al voltant del 25% ho van fer. Les botigues d’alimentació han augmentat les vendes respecte a fa un any. De fet, el darrer informe elaborat pel Ministeri d’Agricultura indica que a mitjans d’abril els creixements de venda mitjans a les botigues de proximitat d’alimentació superen el 35% interanual. Les dades del comerç al detall, però, són clarament negatives: la facturació els ha caigut un 15,6 interanual. L’equipament personal és el més perjudicat, amb una caiguda del 17,5%, mentre que el parament de la llar cau un 8,6%. Les vendes en grans superfícies han disminuït un 16,2% al març del 2020 respecte al de l’any anterior. La davallada ve motivada per una disminució del 47,4% de les vendes de la resta de productes i per un augment de les vendes d’alimentació del 16,8%.
La construcció, la més tocada
L’afiliació a la Seguretat Social va caure a Catalunya al mes de març respecte al mateix període de fa un any un 3,1% en el règim general, mentre que pel que fa als autònoms la caiguda va ser de l’1,4%. Pel que fa a les diferències entre sectors, en l’agricultura el nombre d’afiliacions generals va caure un 4,4% i en autònoms un 2,3%; en la indústria, un 2,2% en el règim general i un 0,2% en autònoms; en la construcció, un 7,1% en el règim general i un 0,1% en els autònoms, i en el sector dels serveis, un 3,1% en el règim general i un 0,7% en els autònoms. A final d’abril, Catalunya era la comunitat autònoma amb més persones afectades per un ERTO, amb 678.684.
El Prat perd un 23% del trànsit aquest any
El trànsit als aeroports catalans que en tenen, El Prat Josep Tarradellas, Girona i Reus, ha caigut un 64,6% al mes de març. Des del gener, El Prat ja acumula una caiguda del 23,2%.
El consum de ciment cau un 27% al mes de març
El consum de ciment va caure un 27,1% al mes de març a Catalunya, acumulant una caiguda interanual de l’11,7%. La producció, per la seva banda, va caure un 10,2 el mateix mes. En el cas d’Espanya, i segons les dades de la patronal Oficemen, la caiguda del consum va arribar al 28,3%. D’aquesta manera, la demanda de ciment al mes de març es va situar en 923.581 tones, el menor volum des del 1965. L’entitat detalla que des del 14 de març el consum es va enfonsar fins a un 50%.
Les dades mostren que el turisme serà un sector que tardarà a recuperar-se
No és cap novetat. El sector mateix ja dona l’any 2020 per perdut i es prepara per a un 2021 simplement de recuperació, però les dades els donen la raó. Les pernoctacions en hotels van caure un 65,5% al març i acumulen, des del gener, una caiguda del 26,4%. El turisme català en hotels cau un 66,4%, l’espanyol un 66% i l’internacional un 65,2%. Pel que fa les pernoctacions en turisme rural, cauen un 15,3% interanual el primer trimestre amb el mercat català liderant la davallada amb el 17,4%, mentre que l’estranger representa només un -1,5%. I pel que fa a les pernoctacions en càmpings, en una època dolenta en si mateixa, cauen un 29,3% interanual el primer trimestre. Les visites de turistes estrangers cauen al març un 68,2%, amb els alemanys al capdavant, amb un 67,7% menys de visites, mentre que la seva despesa cau un 66,4% també al març.