Canviar el model productiu

La crisi econòmica global està forçant un replantejament de les fórmules productives vigents fins fa pocs anys. Res no tornarà a ser igual després de l'esclat de la bombolla immobiliària, que ha arrossegat en la seva caiguda milers de llocs de treball i sectors que havien crescut en paral·lel al boom de la indústria del totxo, com els serveis financers. D'aquella proliferació d'oficines de préstecs que oferien miraculosos refinançaments ja no en queda pràcticament res, com també han passat a millor vida els centenars d'oficines immobiliàries que de la nit al dia van florir arreu de Catalunya, fruit de l'especulació i dels guanys fàcils. Tota aquella capacitat econòmica no es va reinvertir en altres sectors productius i ara ens trobem que els diners han volat i que la crisi ha esdevingut sistèmica, fins al punt d'afectar les nostres vides futures –en el camp de les pensions, per exemple– d'una manera difícil de predir encara avui.

Les estadístiques ho certifiquen. Al Barcelonès Nord, i segons dades de l'Observatori del Mercat de Treball i de Desenvolupament Local del Barcelonès Nord, s'han destruït mil empreses en el conjunt de municipis d'aquest àmbit territorial entre els anys 2008 i 2009. Conseqüentment s'ha produït un creixement generalitzat de l'índex d'atur, que tant afecta assalariats com treballadors autònoms. Aquest procés s'ha produït mentre no para de créixer la població –en aquest període ha crescut un 2– per efecte de la immigració extracomunitària, bàsicament asiàtica. Badalona i el Barcelonès Nord s'empobreixen i reben una població a la qual no poden donar sortida laboral. Un mal assumpte, molt perjudicial per a la cohesió social. L'informe de l'Observatori certifica que la destrucció d'empreses es concentra en el sector de la construcció i en les activitats manufactureres, mentre que també es produeix una important reducció de l'activitat comercial, com és fàcilment comprovable fent un volt per les principals artèries comercials de Badalona i de les altres poblacions.

Les dades permeten concloure, sense por d'equivocar-se, que el model econòmic que va regir Badalona durant els primers anys d'aquest segle està obsolet i que no ha servit per substituir el teixit perdut durant la gran crisi que va assolar Badalona durant els noranta i que va comportar el tancament d'empreses insígnia com Jumberca, Motoplat o Tagra, per només citar-ne algunes. Ens trobem, doncs, davant d'una perillosa situació de deteriorament industrial que, de cap manera, no pot ser substituïda per l'empenta econòmica del sector serveis, que també està en franca recessió per la davallada del consum.

Cal, doncs, un canvi de paradigma: una aposta decidida per l'activitat productiva que genera valor afegit, i que és el que té a veure amb la innovació, la recerca i el desenvolupament. Badalona hauria de fer un procés per reconvertir algun dels seus polígons industrials en parcs tecnològics, que puguin acollir a preus raonables –mitjançant incentius fiscals, per exemple– empreses de noves tecnologies. Ja hi ha algunes bases que permeten treballar en aquesta línia: a l'entorn de l'empenta sanitària que capitaneja l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol es pot crear un pol d'atracció d'empreses vinculades a l'experimentació i a la recerca biomèdica. Badalona continua disposant d'una situació geoestratègica privilegiada en el context metropolità que hauria de fer valer per aconseguir atraure inversions.

Aquest procés no serà possible, però, si no hi ha una conjura de l'administració pública i dels agents socials de la ciutat (patronal i sindicats) per emprendre junts aquest camí sense apriorismes i amb prou valor per qüestionar-ho tot, inclòs el paper de Reactivació Badalona i l'IMPO.