La UE vol salvar l’economia amb 750.000 milions
L’Estat espanyol aspira a 140.000 milions, entre ajuts i préstecs, finançats amb deute comunitari i amb control europeu anual
La CE insta els països del nord contraris a oblidar “antics prejudicis”
La Comissió Europea (CE) va presentar ahir l’esperat pla de recuperació que amb 750.000 milions d’euros nous pretén reactivar l’economia paralitzada per la Covid-19. A falta del regateig entre els estats que l’acabi de polir, el programa preveu repartir subsidis i préstecs gràcies a l’emissió de deute comunitari a llarg termini. Així, la Unió Europea (UE) ajudarà a pagar la factura de la pandèmia a governs com l’espanyol o l’italià, incapaços de seguir el ritme d’estímuls d’Alemanya o Holanda.
El paquet anticrisi està dins del macropressupost de la UE per al 2021-2027 d’1,1 bilions d’euros i el seu gruix anirà dirigit a finançar la recuperació dels estats membres. Una part també servirà per reforçar la solvència d’empreses i millorar el sistema sanitari. Tot plegat seran 500.000 milions d’euros en subsidis no reemborsables i 250.0000 milions d’euros en préstecs. L’Estat aspira a uns 140.000 milions d’euros.
Les ajudes no seran a canvi de res. Abans de la pandèmia, Brussel·les estava decidida a engegar la transició ecològica i digital, i no hi vol renunciar. Ja que s’ha de fer una gran inversió que s’aprofiti per destinar-la en un sentit reformista. Els estats hauran de presentar cada any el seu programa d’inversions i reformes per complir amb les recomanacions econòmiques de la Comissió Europea.
D’on surten els diners?
Els recursos addicionals per finançar la partida extra de la Covid-19 s’aconseguiran als mercats. La CE proposa ampliar el seu sostre de despesa per poder endeutar-se. Per tornar els subsidis als creditors en un màxim de 30 anys, l’executiu europeu preveu retallar altres partides i recaptar més diners amb nous impostos, com una possible taxa digital o aranzels climàtics. Una delicada operació que, en última instància li cal l’aval dels estats, requereix l’aprovació unànime de les capitals i el consentiment d’alguns parlaments. Per tant, fins al 2021 no es posaria en marxa. Com que podria ser massa tard per a alguns, la CE vol ampliar el pressupost actual per avançar finançament ja a partir de setembre.
Al nouvingut pla l’esperen ara setmanes de tenses negociacions entre els governs que li acabaran de donar forma. El 19 de juny començarà el mercadeig del paquet que està en línia amb la proposta francoalemanya. Espanyols i italians s’hi senten còmodes, i holandesos, austríacs, danesos i suecs pressionaran per rebaixar els subsidis. La presidenta de l’executiu europeu, Ursula von der Leyen, els va animar ahir a “deixar enrere els antics prejudicis” per afrontar una recessió sense precedents. “El cost de la inacció serà molt més alt”, va alertar.
Pels catalans, va en bona direcció
Els eurodiputats catalans de JxCat, ERC, comuns, PSC, Ciutadans i el PP veuen amb bons ulls d’entrada el pla de recuperació. L’expresident Carles Puigdemont ho veu com “un primer pas” cap a una Europa que “retorna la inversió en progrés social, econòmic i democràtic” i espera que “empoderi” regions i àrees metropolitanes. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba també creu que va “en la bona línia”, però considera que el volum és “insuficient”.
Ernest Urtasun, dels comuns, celebra que és “un salt endavant” en la integració de la zona euro, però reclama una “democratització” del sistema de reformes i que no siguin “antisocials”. Javi López (PSC), Jordi Cañas (Cs) i Dolors Montserrat (PP) també el veuen positivament.
