Les raons des del Japó
1980 ·
Nissan Motor Ibérica era considerada una base de producció clau per la matriu japonesa per a Europa
La de la Zona Franca és una de les 34 fàbriques al món, però tot es va torçar arran de l’entesa amb Renault
En el repartiment d’àrees d’influència, Nissan quasi abandonarà Europa
Els intents de continuïtat han estat debades. Malgrat que Barcelona va esdevenir una de les principals portes d’entrada de Nissan a Europa i una base de producció clau en l’àmbit regional, l’empresa nipona ha decidit posar fi a una trajectòria iniciada el 1980. La situació ha experimentat molts canvis d’aleshores ençà. Al llarg d’aquests darrers anys, la planta barcelonina no arribava a ser operativa ni en un 30% de la seva capacitat i això, en els darrers anys, es va traduir en diversos processos d’acomiadaments i baixes incentivades. Són els arguments i raons pels quals el Japó tanca Nissan, alguns cabdals, i d’altres semblen més aviat excuses per a una decisió prevista fa anys.
Renault, clau
Els experts consideren que l’origen del final de la presència de Nissan a Catalunya és l’aliança entre Nissan i Renault del 1999, a la qual posteriorment un altre fabricant japonès, Mitsubishi, es va afegir el 2016. I malgrat que aquesta aliança entre els constructors nipons i la marca francesa va entrar en crisi arran de la detenció del qui va ser president del grup, Carlos Ghosn, la pandèmia, les fortes caigudes de la demanda de vehicles, així com els freqüents conflictes socials, han accelerat els canvis i han apropat de nou aquestes empreses per treure el màxim profit d’aquesta aliança.
Conflicte i salaris
Un aspecte que ha tingut alguna influència ha estat l’historial laboral i sindical. El comitè de Nissan ha tingut la fama de ser un dels més combatius de les empreses establertes a Catalunya, i fins i tot entre els europeus. Si bé els treballadors de la companyia han gaudit de salaris per damunt dels que cobraven els seus companys en altres països, i fins i tot el Japó, els qui havien de deixar l’empresa pels continus ajustaments de personal marxaven amb indemnitzacions que la companyia japonesa no acostuma a oferir al seu país d’origen. En les mobilitzacions del 2019, quan l’empresa volia acomiadar més de 1.500 persones, el comitè va aconseguir que només sortissin 580 treballadors, i els qui ho van fer, en bones condicions econòmiques.
Competitivitat
L’aliança automobilística de Nissan, Renault i Mitsubishi va assegurar que impulsarien les seves operacions per retallar despeses en un 40% per fer front al descens de vendes a causa de la pandèmia de coronavirus. L’aliança d’aquestes companyies va anunciar aquest dimecres la revisió de la seva estratègia a mitjà termini, centrant-se en com aquestes empreses compartiran les despeses per incrementar la rendibilitat, com a punt de partida d’una estratègia expansionista liderada per l’anterior líder del grup, el polèmic Carlos Ghosn, que era partidari de no estalviar despeses en promocions i màrqueting per aconseguir els seus objectius de vendes. El nou responsable de l’aliança, Jean-Dominique Senard, va assegurar aquest dimecres en una conferència de premsa en línia que “el nou model de negoci es basa en l’eficiència i la competitivitat, més que en el volum de vendes”. Els seus plans són que prop del 50% dels models es desenvolupin i produeixin de forma conjunta, sota el que denominen esquema líder-seguidor (leader-follower), el 2025.
El món, ja repartit
La nova estructura operativa de leader-follower preveu cedir el lideratge en cada regió a una de les seves marques, que, al seu torn, també serà la referència en cada família de models. Amb aquest esquema, Nissan serà referència a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó; Renault ho serà a Europa, Rússia, Sud-amèrica i Àfrica, i Mitsubishi, al sud-est Asiàtic i Oceania. Des del punt de vista tecnològic, Nissan encapçalarà la conducció autònoma, Renault l’arquitectura electrificada (EPT) i Mitsubishi la tecnologia híbrida endollable. “Espero que d’aquí a uns anys, tenint en compte el que estem fent ara, aquesta aliança sigui la combinació més potent del món”, va assegurar Senard. Tot i aquesta reestructuració, Nissan mantindrà operativa la seva fàbrica a Sunderland, tot i que haurà de reduir un terç la seva producció i, molt probablement, fabricarà cotxes de la marca Renault.
El responsable de l’aliança també va assegurar que no s’està plantejant la fusió de Nissan i Renault, una perspectiva que va ser proposada per l’empresa francesa però que Nissan va rebutjar categòricament. “No necessitem una fusió per ser eficaços”, va dir Senard. “Anem avançant i afegint les nostres capacitats i compartint-les de manera que puguem treure el màxim profit d’aquesta organització.”
Models fracassats
A hores d’ara, la planta de la Zona Franca només fabrica tres models: la furgoneta elèctrica eNV200 i les pick-ups Nissan Navara i Renault Alaskan. Les últimes unitats de la pick-up Mercedes Clase X estava previst acabar de produir-les aquest mes de maig. Els últims anys s’han anat perdent models com el compacte Pulsar, que va arribar el 2014 amb grans expectatives i es va acabar acomiadant de manera prematura per l’escàs èxit comercial. Altres models perduts van ser la furgoneta NV200, mentre que l’elèctric ja s’havia reassignat a França.