ESTEM PITJOR QUE FA UN ANY?
És curiós com al nostre país hem passat en molt poc temps de dir que no hi havia crisi a anunciar la sortida de la crisi. Però potser el que sorprèn més és que sigui en el moment en què sembla que estem sortint de la crisi que ens demanin que fem els majors sacrificis: pujada de l'IVA, congelació de les pensions, retallada dels sous dels treballadors públics, reducció de la despesa pública en diferents polítiques socials. La situació actual contrasta, doncs, amb l'aprovació, l'abril del 2008, de la deducció dels 400 euros, amb les mesures de suport al sector de l'automoció aprovades durant el 2009, amb l'ajut de 420 euros al mes per als aturats sense prestació de desocupació o amb els més de 8.000 milions del fons estatal per a les infraestructures locals.
A principi del 2008 es començaven a observar els primers signes de debilitat de l'economia espanyola, però pràcticament tots els analistes coincidien que es produiria un «aterratge suau» del sector de la construcció i que, tot i que hi hauria una certa desacceleració econòmica, es podria remuntar aviat.
Aquest escenari, però, va canviar radicalment des de l'agost del 2008 amb la crisi financera internacional. La darrera etapa expansiva de l'economia espanyola s'ha basat en la forta disponibilitat de crèdit a uns tipus d'interès substancialment inferiors als que estàvem acostumats. Famílies i empreses van poder viure per sobre de les seves possibilitats gràcies a l'entrada de capital estranger, però la desconfiança que va generar la caiguda de grans bancs va fer que es «tanqués l'aixeta» de cop. L'aposta del govern espanyol en aquell moment va ser clara: hem de reforçar el paper dels estabilitzadors automàtics (caiguda dels impostos i augment de la despesa pública com a conseqüència de la reducció de l'activitat econòmica) amb polítiques fiscals de tall keynesià aprofitant el superàvit existent i el reduït nivell d'endeutament públic. No sé si aquest diagnòstic va ser excessivament optimista, ingenu o si realment tenen raó els que assenyalen motius electoralistes, però la qüestió és que probablement va ser erroni: tot i que la caiguda de l'activitat a Espanya ha estat menor a la dels països del nostre entorn, aquesta crisi no ha estat com crisis anteriors i l'atur ha crescut a una velocitat inesperada.
S'ha de remarcar, però, que, de nou, la situació s'ha agreujat perquè la conjuntura internacional no ha estat favorable. Els problemes de Grècia han precipitat la necessitat de reduir el dèficit públic d'una manera molt ràpida.
massa interessos.
manca d'unitat.
Sí, sembla que hi ha una bona notícia: molts indicadors fan pensar que el pitjor moment de la recessió es va produir durant la primera meitat del 2009 i que a finals del 2010 es podria tornar a crear ocupació, tot i que no als ritmes del passat recent.
Reduir la taxa d'atur costarà, i molt. Ara bé, tal com es pot observar al gràfic adjunt, encara que no s'estigui creant ocupació neta, els ritmes de destrucció d'ocupació mostren una clara desacceleració.
