L’Associació de Línies Aèries espera un hivern “molt dur” després d’un estiu “nefast”
Entre juny, juliol i agost s’han operat el 36% dels vols de l’estiu del 2019
El president de l’Associació de Línies Aèries (ALA), Javier Gándara, ha pronosticat un hivern “molt dur” després d’un estiu “nefast” en el sector aeri com a conseqüència de la pandèmia i després que entre els mesos de juny, juliol i agost només s’operessin el 36% dels vols respecte el mateix període del 2019. A més, els nivells d’ocupació han estat molt inferiors, amb una mitjana del 60% aproximadament entre juliol i agost, mentre que només un 20% dels viatgers que va agafar un vol l’estiu passat han repetit aquest any, segons Gándara, que ha demanat mesures al govern espanyol per garantir la supervivència del sector. En aquest sentit, ha recordat que la IATA estima unes pèrdues de 15.000 milions d’euros només a l’Estat.
Gándara ha explicat que a finals del mes d’agost les aerolínies van operar fins a un 55% dels vols respecte el total de l’any passat, però que la mitjana de l’estiu ha resultat ser un 36%. Segons ha afegit, les reserves de cara aquest setembre estan oferint un panorama “desolador” i l’octubre “no pinta gens bé”. Ha xifrat l’oferta en un 40% tot i que no s’ha atrevit a fer previsions més enllà, del novembre i desembre, davant un escenari tan “volàtil”. “Els nivells de demanda no estan per sobre del 30% respecte al que van ser l’any passat, tant de bo m’equivoqui”, ha dit el president de l’ALA, que també ha subratllat que el més del 80% dels visitants internacionals arriben per via aèria.
Gándara ha detallat que el comportament ha estat molt desigual entre les rutes domèstiques, que han aguantat millor la davallada de passatgers, que les rutes de llarg abast, que han tingut un nivell d’operacions testimonial per les restriccions encara existents. El president de l’ALA ha lamentat també que en el cas europeu les quarantenes anunciades pel govern britànic i d’altres països hagin frenat l’activitat i hagi repercutit sobre el nivell de confiança dels viatgers.
D’altra banda, Gándara ha celebrat que la UE hagi flexibilitzat la concessió dels ’slots’, un fet que permetrà a les aerolínies planificar millor els seus trajectes en una temporada d’hivern tan incerta. “És un actiu molt valuós que s’ha anat generant en molt de temps i és el que permet tenir ofertes en condicions normals”, ha comentat Gándara en una roda de premsa telemàtica per fer balanç de l’estiu i tractar les previsions de cara els propers mesos.
A nivell europeu, les dades d’Eurocontrol mostren una revisió a la baixa de les previsions, amb menys de la meitat dels vols operats en comparació a l’any passat, i un nivell de recuperació de passatgers inferior a la dels vols.
Pla d’ajudes al sector i allargament dels ERTO
El president de l’ALA ha reclamat al govern espanyol un pla d’ajudes per garantir la liquiditat necessària que permeti la supervivència es les aerolínies. Segons Gándara -que ha lamentat que no s’hagi consensuat un pla únic per a tots els països de la UE i que cada estat hagi optat pel seu-, les companyies tenen unes despeses fixes del 50% o 60% mentre no tenen ingressos i ha avisat que aviat hauran de començar a tornar crèdits més els interessos, el que encara implicarà un “esforç addicional”.
A més, ha explicat que el 80% dels treballadors del sector (14.363 al setembre) encara es troben en un ERTO de força major i ha reclamat que aquesta mesura s’allargui almenys fins Setmana Santa del 2021. Gándara ha posat l’exemple d’Alemanya, que ja els ha prorrogat fins a finals de l’any que ve amb quasi el 100% del ingressos per als afectats.
Gándara ha advertit que tenint en compte que la IATA no espera una recuperació equivalent als nivells anteriors a la pandèmia fins al 2024 algunes companyies aèries podrien optar per “mesures més dràstiques” per encarar aquests tres anys i retallin plantilla.
Altres reclamacions que ha fet el president de l’ALA, que agrupa la gran majoria d’aerolínies, és un pla més “ambiciós” d’incentius en les tarifes aeroportuàries i que fos l’Estat qui l’assumís i no Aena, que com a gestor d’infraestructures aèries també a patit una davallada en els ingressos. Ha proposat, per exemple, que sigui sufragat amb part dels fons europeus que ha de rebre l’Estat.