“El catalanisme ha perdut una arma”

Quan Francesc Moragas va fundar l’entitat, va dir que el que més l’interessava era l’obra social i Catalunya. Doncs la fusió representa la descatalanització de La Caixa i per al catalanisme la pèrdua d’una de les seves armes més clares perquè les decisions queden supeditades al que digui Madrid.

Un moviment polític necessita un sistema financer darrere. He de confessar que a mi m’ha sorprès. La pregunta és d’on ha sortit la proposta, de La Caixa o de Bankia? Em sembla que de Bankia. La Caixa ja havia descartat l’operació fa uns anys. En aquests moments l’únic argument que pot haver-hi és que en aquests moments La Caixa, com tots els bancs, tingui problemes per tenir un compte de resultats bo i que la fusió li serveixi per igualar els resultats d’altres anys. Però això afectarà el lloc de treball de milers de persones.

És clar que m’agradaria que la fusió donés com a resultat un banc amb domicili a Barcelona. Però recordo que tant CaixaBank com Bankia tenen el domicili a València i no crec que cap d’ells el vulgui canviar.

Sí, per descomptat. Ja havia desaparegut fa uns anys, però és el final definitiu. El que em sorprèn molt és que vulguin mantenir el nom de La Caixa... És clar que ho poden canviar d’aquí a tres mesos i dir-li Banco Espanyol del que calgui.

Fa temps que es parla d’una fusió del Banc Sabadell. En aquest cas és ell el que seria absorbit. Es parlava de Bankia, però ara es pot desestimar aquesta opció. La més probable seria l’absorció pel Santander. La meva opinió personal és que preferiria un Banc Sabadell com ara, però amb la seu al Vallès i no a Alacant. Un Banc Sabadell a Alacant és una bestiesa.

És evident que els darrers anys han suposat una reducció dels bancs existents a tot el món. Aquest fet pot suposar un oligopoli, una opció gens desitjable. En el cas de l’Estat espanyol, hi podria haver perfectament sis o set bancs, en lloc dels tres que poden quedar.

La relació personal entre client i entitat financera l’havien aconseguit les caixes d’estalvi situades fora d’una capital. Era un aspecte positiu i agradable perquè el director coneixia la vida professional del client, així com el seu caràcter, i el client sabia perfectament el que podia demanar i el que no. Per desgràcia, aquesta relació ha desaparegut.