“El comerç internacional és una solució per sortir de la crisi de la covid-19”

Sí, clarament. El problema és preveure quant de temps pot trigar per tornar a la normalitat. Hi ha hagut una baixada molt important del comerç internacional, però alhora, el comerç internacional és part de la resposta per poder sortir de la crisi, i ho hem vist en altres episodis. Abans de la crisi financera del 2008, el 25% del PIB espanyol estava lligat al comerç internacional, l’any passat estàvem gairebé en el 35%, per sobre del que té França, Itàlia, etc. El que significa que les pimes han buscat nous mercats perquè s’han adonat que els fa menys vulnerables i que el potencial de creixement és més gran.

Sí, exacte, i també per poder reaccionar a crisis puntuals. Per exemple, quan la UE va imposar sancions a Rússia pel seu atac a Crimea fa cinc anys, una decisió geopolítica unànime, va acabar tenint impacte molt greu en les exportacions agroalimentàries europees al mercat rus. Des d’Europa vam optar per donar ajuts perquè es reorientessin a d’altres mercats. En tres anys, hem aconseguit que el sector lacti, per exemple, vengui més llet al mercat xinès del que subministrava anteriorment al rus.

Nosaltres pensem que el proteccionisme és la resposta comercial equivocada, no és la solució. Ja veiem el que passa a la Xina i els EUA, on els fluxos comercials han baixat moltíssim entre els dos i han perdut ocupació i també hi ha hagut destrucció d’empreses. Des de la Comissió Europea volem continuar defensant el comerç internacional basat en regles clares i el respecte del marc de joc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). I són les regles que en part la Xina no respecta, amb les ajudes de l’Estat, amb les pràctiques de vendre per sota del mercat i en obligar empreses europees que volen instal·lar-se allà a transferir forçosament la seva tecnologia. A més, estem demanant als EUA que tornin a ser aliats d’Europa per reclamar les regles del joc, com feien abans que Donald Trump fos escollit president. No ens va millor amb el proteccionisme americà, podríem estar lluitant junts com ho fem amb el Canadà, el Japó, Corea del Sud i altres països que defensen el multilateralisme basat en regles i en contra del proteccionisme.

Hem obert consulta pública per escoltar totes les parts interessades sobre quines han de ser les prioritats a Europa en l’àmbit del comerç internacional i ja tenim 250 propostes. Per una banda, volem replantejar el nostre enfocament per sortir de la crisi del coronavirus i també sobre quines són les barreres al comerç internacional més importants per prestar-los més atenció. També preguntem sobre els desafiaments tecnològics més importants perquè tenim instruments de defensa a Europa sota les normes de l’OMC que ens permeten imposar impostos punitius en frontera per defensar la nostra indústria de les pràctiques deslleials, com passa en el sector de les bicicletes, per exemple.

La proposta s’està debatent al Parlament Europeu i al Consell i esperem tenir-la aprovada el 2021. La indústria europea té obligacions més elevades que d’altres territoris per reduir les emissions de CO2. Volem equilibrar el sobrecost que suposa per al nostre teixit productiu en sectors com ara l’automoció i la química per poder tenir una competència més equilibrada. Hem d’assegurar-nos que la indústria no es deslocalitza a fora, per les aspiracions de reduir les emissions.

Justament per a aquest perfil d’empreses cobren més importància unes regles de comerç internacional clares; al nostre judici, els acords comercials que estem fent estan sobretot centrats en les pimes, perquè les multinacionals ja són a tots els països i tenen recursos per gestionar-ho. Els acords comercials hi són per ajudar les pimes a superar els obstacles que poden existir i baixar aranzels, traves administratives i facilitar la mobilitat laboral. Un bon exemple és l’acord amb el Canadà, amb el qual hem eliminat el 99% d’aranzels que existien.