Tarragona i Girona patiran més la crisi
El BBVA preveu que les comarques més turístiques trigaran més a remuntar
La metròpoli, més preparada
Les comarques de la demarcació de Girona i les del Camp de Tarragona seran les que més trigaran a remuntar després de la crisi generada per la pandèmia. Així ho predeia ahir Josep Oliver, l’expert encarregat de dirigir la confecció de l’Anuari Comarcal de Catalunya que cada any elabora el BBVA. Oliver, que va fer un repàs de l’evolució de cada àrea del país després de l’anterior crisi, la del 2008, va detallar on es concentraven els punts forts i els febles de l’economia catalana a final de l’any passat, que seran els que més probablement marcaran la represa quan s’esvaeixin els riscos i les conseqüències de la Covid-19.
Oliver es va basar en les dades d’afiliació a la Seguretat Social del tercer trimestre per pronosticar la repercussió de la crisi sanitària en diferents àrees del país.
Les puntes de l’AP-7
Amb aquesta informació, l’expert considera que les comarques “dels extrems de l’AP-7 concentraran els retrocessos econòmics més intensos”, mentre que altres territoris, com Barcelona i la seva àrea metropolitana i les comarques centrals, mostraven caigudes per sota de la mitjana catalana i semblen les més ben preparades per a la represa, tot i que la producció industrial també ha reculat. I és que el sector serveis és el que està patint la problemàtica més difícil durant la pandèmia. Per aquest motiu, zones com la Costa Brava i la Costa Daurada és on es registren caigudes de l’activitat més intenses i on les perspectives ofereixen més dubtes. En canvi, les comarques de muntanya, segons va comentar Oliver, no han patit tant perquè durant els mesos d’estiu “han rebut turisme intern” i han pogut navegar millor en la crisi. En tot cas, “el turisme es recuperarà més lentament que el comerç de mercaderies, sempre en funció del que passi amb la vacuna”, va concloure.
En el seu balanç de l’exercici passat, Oliver, que també és catedràtic a la UAB, va recordar que comarques com el Segrià, el Pla d’Urgell i el Baix Llobregat van liderar el creixement del valor afegit brut respecte al 2018.
La fusió BBVA-Sabadell, una operació sense presses
El BBVA va voler rebaixar ahir les expectatives sobre l’operació per la qual es podria quedar el Banc Sabadell, les negociacions per a la qual van ser anunciades a principi de setmana. El conseller delegat del BBVA, Onur Genç, va recordar que les converses i la revisió dels números estan encara “en una fase molt primerenca”, i que aquesta transacció es farà “només si aporta valor als accionistes”. Durant una trobada del sector financer, l’alt executiu va situar l’oportunitat d’adquirir el Sabadell “en el context de moltes altres” i que la liquiditat que els ha aportat la venda de la seva filial nord-americana, 9.700 milions d’euros, els deixa en una situació de comoditat a l’hora d’invertir per créixer. També ahir, la sotsgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, va assegurar que hi ha “cert marge” per a futures fusions bancàries a l’Estat.