diners
LLUMS I OMBRES DEL G-20
El G-20 o grup dels 20 països representen el 60% de la població mundial. El G-8 és el grup de vuit països capdavanters (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia). En ocasions hi poden assistir altres països en qualitat de convidats. Des de 2009 el G-20 ha desplaçat el G-8 i el G-14 com a fòrum de discussió de l'economia mundial. El passat 26 de juny, el G-8 va finalitzar la seva reunió a Huntsville (Canadà) i, a continuació, va donar pas a Toronto al G-20. A grans trets comentarem el més destacable d'aquesta cimera:
1. Reprimenda bancària. Aquest esperat debat, que havia creat unes expectatives de seriosa reprimenda als mercats com a protagonistes de la crisi, s'ha ajornat fins a la cimera de Seül el novembre pròxim.
2. Aplicació d'una taxa bancària. Aquest va ser un tema molt debatut. Les diferències de criteri es van produir entre els països que van ajudar amb diners públics les seves entitats bancàries i els que no van haver de recórrer a això. Canadà, Brasil o Índia van ser els països que més s'hi van oposar. En primera instància es va acordar deixar a criteri de cada país la possibilitat d'aplicar mesures pròpies, sempre que es protegeixi els contribuents, reduir els riscos del sistema financer, sense provocar restriccions en el crèdit.
3. Equilibri. Aquest va ser el terme més utilitzat. L'estratègia europea prioritza la reducció del dèficit públic, com el més tard en el 2011, prenent a aquest efecte aquelles mesures iniciades per la majoria de països europeus, entre ells Espanya, amb risc acceptat de mantenir un baix nivell de consum, una lenta recuperació de l'ocupació i que la banca obri els crèdits. Aquesta política suposa reduir despeses i inversions amb el consegüent risc d'allargar el necessari creixement. D'altra banda, aquesta decisió farà que torni la confiança als mercats, entrin més i a menor cost els diners que necessita el finançament bancari, i es porti inversió estrangera. A partir d'aquest assoliment es produirà la recuperació amb mes rapidesa.
En canvi, els EUA opten per no perjudicar l'incipient creixement global amb mesures dràstiques, i proposa com a data clau l'any 2013 per situar el dèficit per sota del 3% en termes del PIB en el 2015, és a dir, prioritzar el desenvolupament a costa de seguir amb un dèficit alt durant més temps. Potser el més destacable d'aquestes jornades és que per primera vegada els països europeus van deixar palesa la necessitat d'establir mesures conjuntes per establir un govern econòmic comú, assignatura pendent que si s'hagués aplicat anys enrere a la UE, la situació seria diferent a l'actual.
les llums.
B) Hi ha hagut coincidència que ha arribat el moment d'aplicar una cultura basada en l'austeritat, tant en els ingressos com en les despeses.
C) L'austeritat ha de ser un criteri clar amb independència del moment econòmic.
D) Solament així no es deixarà una situació inassumible a les noves generacions.
les ombres.
El fet que cada país de la UE ha d'adoptar les mesures al seu aire pot comportar el risc d'ampliar la diferència entre els països locomotora i els països vagons, però això el temps ho dirà.
Els stress-test
Denominat també test d'estrès per al sistema bancari, consisteix en unes rigoroses proves per mesurar el comportament de les entitats en escenaris econòmics força durs, exigides per l'acord de Basilea II. Encara que actualment la informació es presenta com dades agregades atès que la normativa actual impedeix donar informació individual, per recuperar la credibilitat del sistema financer seria molt oportú que es fessin públiques de forma individual tal com han afirmat el president del Govern o el governador del Banc d'Espanya.
