Economia

Coralí Cunyat i Badosa

Presidenta de la FEFIC

“Necessitem ajuts de 30 milions per cada mes d’activitat firal cancel·lada”

El sector firal ha deixat de generar 6.500 milions d’euros amb la pandèmia
Catalunya és un territori històric de fires, liderat per Fira de Barcelona
Quan s’atura una fira petita, molts productors es queden sense punt de venda
Quan acabi la pandèmia, el valor de la presencialitat encara serà més potent

Coralí Cunyat és des de l’estiu passat la primera dona presidenta de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), una organització que agrupa quaranta-vuit organitzadors firals de Catalunya i que inclou des de Fira de Barcelona fins a moltes de les petites fires locals. Cunyat, directora de Fira de Girona des del 2016, agafa el lideratge en el pitjor any de la història del sector firal, i encapçala una junta rejovenida i amb ganes de redefinir una activitat que la pandèmia ha aturat gairebé per complet.

El 2020 ha estat un any catastròfic per al sector firal, la Cambra de Comerç de Barcelona ha fet un estudi que en mostra les grans pèrdues. De quines quantitats estem parlant?
El 2020 l’hem perdut, l’activitat firal ha estat gairebé aturada des del mes de març. Per situar-nos una mica, en condicions normals, l’impacte econòmic que generen les fires a Catalunya en termes globals és d’uns 7.000 milions d’euros, perquè a més del que generen les organitzacions firals hi ha una despesa associada dels expositors, les empreses auxiliars i els visitants. A més, dona feina a 54.000 persones. L’estudi de la Cambra mostra que aquest 2020 s’ha reduït en un 93% l’impacte, és a dir, hem deixat de generar 6.500 milions d’euros. D’una banda hem deixat d’organitzar un 60% dels esdeveniments de l’any, hi ha alguns que s’havien organitzat però que no es van poder celebrar per l’estat d’alarma o per les restriccions de la segona onada.
L’aturada arriba enmig d’una etapa de creixement, liderada per Fira de Barcelona, que ha estat també una de les grans perjudicades, però com afecta les fires més modestes?
Catalunya és un territori de fires, liderades, evidentment, per Fira de Barcelona, amb esdeveniments internacionals i professionals, que generen un important impacte econòmic al país, però n’hi ha moltes altres al territori que també són motor econòmic. Són una plataforma que genera negoci a les empreses que hi participen. Quan deixem de fer una fira, no només l’organitzador deixa de tenir l’activitat, sinó que en cascada arriba a moltes altres persones. És molt greu per a petits productors o per a autònoms que tenen en les fires el seu únic punt de venda. A les fires de l’oli del Segre, es venen milers i milers de litres d’oli, i sense les fires, els productors d’aquest sector es queden amb l’estoc.
Heu demanat al conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, que obri una línia d’ajuts per compensar aquest annus horribilis per al sector firal. Quants diners serien suficients per salvar-lo?
Hem calculat que el sector necessitaria una ajuda de 30 milions d’euros per cada mes de suspensió d’activitat, per tant, 333 milions d’euros anuals, des del març, que es va tancar. I necessitem que se’ns ajudi fins a la primavera del 2021, perquè som conscients que la nostra activitat no es normalitzarà fins aleshores.
La pandèmia us ha obligat a reflexionar i a replantejar el model de negoci firal?
Sens dubte hi ha hagut un revulsiu, i ha estat l’arribada de les noves tecnologies, no només en el control d’aforament i altres eines de gestió, sinó perquè aquests darrers mesos el que hi ha hagut és molt d’esdeveniment híbrid, s’han creat plataformes perquè els expositors poguessin donar a conèixer els seus productes. Tots els organitzadors que hem pogut hem implantat tecnologia per oferir l’opció virtual, i no tinc cap dubte, que aquest model ha vingut per quedar-se. Així mateix, cada vegada les fires tenen més jornades i conferències i la pandèmia ha accelerat el trasllat a la virtualitat. Però tot i això reinvindiquem la presencialitat dels nostres esdeveniments. Som conscients que quan acabi la pandèmia encara serà més potent, la gent encara tindrà més ganes de ser-hi i d’anar-hi, i els esdeveniments es tornaran a allargar. La presencialitat prendrà més valor. A Mollerussa, per exemple, s’han fet fires presencials amb molt més aforament que altres anys.
És la primera dona que ocupa la presidència d’aquesta
federació i, a més, escollida amb el 97% dels vots i sense cap en contra.
Estic molt contenta que es visibilitzi la dona en un sector en què, ara com ara, té molta presència i amb molt de nivell.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.