opinió
Comerç, farmàcies, internet, Amazon
El nostre comerç tradicional està patint molt, i es calcula que un 20% ja no tornarà a aixecar persianes com a conseqüència de la Covid-19 i altres factors estructurals apareguts d’uns anys ençà. Un amic de Llagostera sempre em deia: “Jo aposto pel comerç local o de proximitat directament; m’agrada tocar la roba, emprovar-me-la..., igual que el calçat.” M’explica: “A Platja d’Aro vaig veure fa uns dies en un aparador unes sabates amb acabats vermells que em van agradar molt. Entro i en demano un 43. «Oh, doncs no el tenim. S’ha esgotat.» L’empleada no em va dir si podíem demanar aquell número. Vaig a dues sabateries més i em diuen que n’havien tingut, però que ara ja no. Arribo a casa, entro online a Amazon –no hi havia comprat mai–, veig que tenen aquelles sabates en tots els números, i les compro. L’endemà les tenia a casa.”
Llegeixo que aquest 2020, a causa dels confinaments, ha pujat en un 23% el nombre d’usuaris que compren per internet tota mena de productes, i amb tot plegat constato que això és la fi del comerç tradicional físic de barri o de ciutat. I crec que no ho hauríem de permetre, ja que aquest comerç dona molta vida als nostres pobles i ciutats. Falta lideratge i imaginació en el sector i, sobretot, estudiar solucions i implantar-les, urgentment. Quan veig a Girona ciutat una trentena d’associacions de comerciants m’adono de l’atomització del sector i que, si no hi fem res, anem cap al desastre segur en un termini de cinc anys, o menys.
Les farmàcies –un col·lectiu que admiro– són un sector molt professionalitzat que ven un producte de primera necessitat, però insòlitament no apareixen als mitjans com seria de lògica tractant-se d’un servei tan fonamental. És cert que no sempre tenen en aquell moment el medicament que necessitem, però utilitzen un servei molt àgil a través de plataformes de compra, de manera que la mateixa tarda o màxim l’endemà ja el podem recollir. Salvant les distàncies, em pregunto per què no s’implanten centrals de compra amb el control o la participació dels comerciants mateixos, amb accés a tota mena de roba, sabates, complements, objectes... i s’instaura d’alguna manera un sistema assimilable al model de les farmàcies –insisteixo: salvant les distàncies– en contraposició amb els més grans, Amazon, Privalia, AliExpres... –tots tributen a fora del país–, o els que combinen edificis de venda directa i internet, com MediaMarkt, Wala, Decathlon, Leroy Merlin, El Corte Inglés, Zara... Tenen un model perfectament estructurat i, sobretot, un sistema de devolució si alguna cosa es vol retornar. A la UdG hi ha molt bons professionals. Que surtin de les aules, trepitgin els carrers, i estudiïn i proposin solucions a tots aquests canvis que ens han caigut a sobre pel virus, però que ja venien d’abans estructuralment, i que han aterrat per quedar-se. Possiblement, el turisme, l’hostaleria i el comerç són els sectors més afectats per aquests canvis. Si no hi donem resposta, se’n poden anar a la ruïna infinitat de petits negocis, que necessitem que evolucionin i es mantinguin oberts molts anys. És veritat que qui no pugi al tren d’internet tindrà un gran risc de desaparèixer. Es fa tard, però crec que encara hi som a temps. Soc optimista. Estimem Girona, passió per Girona.