Caldria un 1,9% de PIB per càpita durant 20 anys per tenir un benestar europeu

Catalunya podria assolir un nivell de benestar comparable al d’altres països de l’entorn europeu, els anomenats frugals, com ara Àustria o Dinamarca, si neutralitzés el dèficit fiscal amb l’Estat espanyol però només si aquests recursos es destinessin a inversions eficients i si el marc institucional fos igualment eficaç i encertat en les seves inversions.

Així ho indica un estudi presentat ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona, en el que va ser l’últim acte públic de Joan Canadell com a president de la institució, que deixa per figurar a les llistes de JxCat en les eleccions del 14-F i en la qual serà substituït per la vicepresidenta de la Cambra, Mònica Roca.

L’informe, presentat pel director d’estudis econòmics de la institució, Joan Ramon Rovira, pren com a referència el nivell de consum com a reflex del benestar d’una societat i revela, per exemple, que el PIB per càpita a Catalunya tendeix a la baixa i que només ha estat del 0,9% de mitjana en els últims vint anys. Per recuperar el terreny perdut i compassar l’economia catalana amb els països de referència, aquest indicador hauria de créixer al voltant d’un 1,9% anual de mitjana fins al 2040.

Altres factors influeixen en aquesta convergència, com ara la productivitat, el creixement demogràfic i la taxa d’atur. A Catalunya s’ha avançat molt en termes de productivitat durant els últims vint anys, però el consum per càpita ha crescut a un ritme molt inferior al PIB per càpita. En tot cas, “si suprimíssim el dèficit fiscal, un 8% del PIB català en termes de flux monetari, el 2025 Catalunya hauria crescut un 11,7%”, va recordar Rovira, que va insistir a matisar que això només permetria acostar posicions amb els frugals, però no convergir-hi. I és que “els frugals no ho són gens, de frugals a l’hora d’invertir –va remarcar l’expert–, ja que gasten molt i, sobretot, gasten bé”. La clau és un concepte abstracte, que és la qualitat institucional, que es deixa sentir en aspectes com ara el sistema educatiu o el mercat laboral.

Per aconseguir el creixement esmentat, la productivitat del treball hauria de créixer al mateix ritme i també caldria incrementar l’anomenada PTF (productivitat del total de factors), que inclou l’eficiència i la bona gestió en l’administració pública, la qualitat del sistema educatiu, la penetració de la societat del coneixement, etc.

L’estudi assenyala dos tipus de mesures per assolir aquest objectiu; d’una banda, l’increment de l’estalvi per invertir més. “Com a mínim un 50% dels recursos del dèficit fiscal haurien d’anar a inversió en béns d’equip, infraestructures, etc.”, va subratllar Rovira. Només com a exemple, mentre que a Dinamarca la despesa en R+D per habitant és de 1.546 euros, a Catalunya és de 439. Però amb això no n’hi hauria prou. L’altre element és “l’eficiència global del sistema productiu i de l’economia en el seu conjunt”, que només ha crescut un 0,2% i situa Catalunya a la cua d’Europa.

Per Rovira, el determinant fonamental és que, paral·lelament a l’increment de recursos, cal un marc favorable a la inversió productiva, “un marc legal que garanteixi la cohesió social, administracions públiques àgils, eficients i transparents, i un elevat consens públic i privat sobre objectius de país a llarg termini”, va concloure.