Obre a Manresa un supermercat cooperatiu amb gairebé 800 socis
Cada copropietari aporta 50 euros de capital social i tres hores de treball al mes
Supercoop ha obert portes al Mercat Puigmercadal de Manresa després de reunir els més de 700 socis necessaris per fer-ho. Cadascun ha aportat 50 euros de capital i també hi posarà tres hores de treball al mes. “És una manera d’empoderament i trobar solucions als nostres problemes, de coherència, de criteri i de manera d’entendre el món”, explica un dels socis, Natxo Tarrés.
Al barri de Brooklyn, a Nova York, funciona –amb molt d’èxit- un supermercat cooperatiu sense ànim de lucre. Són propietaris i clients alhora i controlen els productes que s’hi venen, tots ells d’origen sostenible i de proximitat. Inspirats en aquesta i d’altres iniciatives similars, a Manresa ha nascut Supercoop.
De moment, ja té gairebé 800 socis i ha superat, en tan sols un any, la barrera dels 700 necessaris per obrir. Cada soci ha aportat 50 euros de capital, i treballarà tres hores al mes. “Així es genera un espai de comunitat i de trobada amb gent de la ciutat”, explica una de les sòcies, Alba Rojas. Perquè el projecte sigui “fort”, caldrien 1.200 persones i, perquè surtin els números, cada soci s’hauria de gastar un mínim de 120 euros al mes.
A Supercoop Manresa, s’hi pot trobar pràcticament de tot, com un supermercat convencional, però tots els productes són de proximitat i ecològics.
Amb més de 90 anys, en Xavier Gibert fa temps que està jubilat, però ara tornarà a treballar. Ho farà tres hores al mes, com la resta de socis del supermercat del qual és copropietari, el primer supermercat cooperatiu de Catalunya. I té clars els motius pels quals s’ha fet soci: “Aquest supermercat donarà vida a la pagesia que s’està perdent”.
Per què a Manresa?
L’obertura del primer supermercat cooperatiu de Catalunya no s’obre a Manresa per casualitat. A la capital del Bages ja fa anys que hi ha diverses iniciatives relacionades amb el consum local i conscient. “Manresa és una ciutat que tradicionalment ha tingut grups de consum, una xarxa de sobirania alimentària i un munt de gent que aposta perquè això sigui possible”, explica una de les sòcies, Alba Rojas.
Ara, tot això ha pres molt més sentit en plena pandèmia quan, segons Rojas, la gent és cada cop més conscient que la cistella de compra té conseqüències directes sobre el territori.