Dies de transhumància a les deveses de Salt
Més d’un centenar de vaques que han passat l’hivern aquí seran traslladades ara cap a les pastures d’estiu
La iniciativa del ramader Joan Berga recupera un ús antic de les deveses saltenques
No és la imatge més coneguda ni habitual del municipi, però Salt també és terra de transhumància. Aquestes últimes setmanes d’abril i fins a principis del mes de maig, uns 120 caps de bestiar que han passat l’hivern als prats i les deveses de Salt seran transportats en camions cap a les pastures d’estiu del Berguedà.
Aquest cicle ramader que en èpoques antigues havia format part de l’activitat agrícola i ramadera del pla de Salt, però havia desaparegut totalment, s’ha recuperat aquests últims anys per iniciativa d’un jove ramader de 29 anys –l’únic del municipi–, Joan Berga. La seva activitat es reparteix entre les muntanyes de Borredà, al Berguedà, on hi ha la finca dels avis materns, i el mas Devesa de Salt. A Borredà, Berga hi va iniciar la seva ramaderia el 2013. Mantenir les vaques a la muntanya durant l’hivern l’obligava a acumular prou bales de farratge per garantir l’alimentació del bestiar. Ara fa quatre anys va prendre la decisió de fer baixar les vaques a Salt cada any pels volts de Nadal.
“Ha estat una decisió que ens ha anat molt bé; allà dalt havia de comprar molt de menjar per passar l’hivern i aquí a Salt sí que en tenia, i elles s’ho cullen i s’ho mengen soles”, diu el ramader. El centenar de vaques (majoritàriament salers, una raça procedent de l’àrea del Cantal i Alvèrnia, a l’Estat francès) són repartides en quatre o cinc ramats pels prats del mas Devesa o parcel·les que lloga el ramader; per l’ús de les parcel·les sota les rengleres de pollancres de les deveses, es pacta un intercanvi de serveis.
Canvi de paisatge
“Hi guanyem tots. Les vaques ho mantenen net; t’estalvies de passar-hi el tractor, ho femen”, diu Berga, que hi afegeix que l’única dificultat que s’ha trobat, en algunes parcel·les, és saber qui n’és el propietari. El cultiu de pollancre era una activitat complementària i tradicional, però s’ha anat desvalorant i moltes parcel·les s’han abandonat. Si una parcel·la no es cuida, els arbres hi creixen molt, afoguen els del costat i el conjunt es va convertint en un bosc espès i embardissat. La recuperació de la pastura de les vaques és el desbrossador més eficient, i satisfà tant el ramader com els propietaris d’aquestes parcel·les. De retruc, també ha anat canviant el paisatge de part de les deveses de Salt on el sotabosc no només era brut de vegetació, sinó també d’escombraries: “Ens hem fet un fart de recollir de tot”, explica Berga. Els primers a gaudir d’aquest canvi d’imatge són els nombrosos caminaires, runners i ciclistes que recorren la Ruta del Carrilet per passejar o practicar alguna activitat esportiva. Les vaques de les deveses s’han convertit en un nou atractiu enmig d’aquest espai natural privilegiat a tocar dels nuclis urbans de Salt i Girona.
Una activitat desapareguda però recordada
A les deveses de Salt hi ha més gent que passeja o practica alguna activitat esportiva que no pas pagesos. Els últims records de vaques pasturant aquí es remunten a uns 70 anys enrere. Només els rètols informatius al llarg del carril bici i la Ruta del Carrilet recorden que aquests espais ja havien estat destinats a ramats de moltons o bovins. S’hi llegeix que les deveses més extenses eren les del marquès de Camps i les de la baronessa de Quadras.
El pas següent, venda directa de proximitat
Actualment els vedells que neixen a les deveses es venen per a engreix a altres explotacions
Ara el ramader es planteja començar a fer engreix i venda directa
E.C
Per ara, Joan Berga no es dedica a sacrificar i comercialitzar la carn dels animals de les deveses de Salt, sinó que ven els vedells per a engreix quan tenen uns sis mesos a una altra explotació de la zona de Banyoles. Només es va sacrificar alguna vaca, com a prova, a través d’un carnisser local el Nadal passat. “Ha tingut molt d’èxit, ha sortit molt bona; és una carn que infiltra molt de greix”, assegura. A banda d’aquesta prova puntual, la comercialització de carn no és la finalitat de l’explotació, però podria ser la propera etapa. “La idea ara és fer una petita nau al mas Devesa, començar a engreixar directament els nostres vedells i iniciar la venda directa a l’àrea de Salt amb carnissers locals. Tot va seguint el seu camí a poc a poc”, diu el ramader.
La feina de l’explotació és assumida per dues persones, ell i un únic treballador, Moussa Bande, a banda de familiars a l’àrea del Berguedà. Joan Berga va estudiar enginyeria agrícola a Girona. A la seva família ningú es dedicava a la ramaderia; els pares són hortolans de Salt, amb parada al mercat, on venen els seus productes.
Explica que els animals sempre li han agradat molt i, tot i que tothom li deia que no s’emboliqués en la ramaderia, ell s’hi va “tirar de cap”. Es va iniciar en l’ofici treballant els estius, quan encara era estudiant, a la finca d’un veí de la casa familiar de Borredà. “En lloc de pagar-me amb diners, em donaven una vaca cada estiu i així vaig començar el meu ramat”, assegura. Va fer el pas d’instal·lar-se com a ramader el 2013; primer, al Berguedà, amb l’ajuda del veí que l’havia iniciat, i, des de fa quatre anys, combinant part de l’any a la muntanya i l’altra part a Salt, on ha recuperat camps dels pares i ha anat ampliant l’explotació amb el mas Devesa.
Mentre planifica els viatges i camions per portar les vaques a la muntanya, hi ha una pregunta obligada: s’ha plantejat fer la transhumància a peu amb el ramat? “Hi ha molta gent que m’ho pregunta. És complicat, són uns 100 km. Hi he pensat, per la il·lusió, però tant les vaques com nosaltres anem molt més bé en camió”, respon amb un somriure.